Editorial

La dictadura de Xi Jinping a la Xina

Els canvis introduïts pel mandatari, amb una presidència vitalícia, porten el país més poblat del món a viure sota una dictadura condemnable

1
Es llegeix en minuts
Chinese President Xi Jinping places his ballot in a ballot box during a plenary session of China’s National People’s Congress (NPC) at the Great Hall of the People in Beijing, Sunday, March 11, 2018. China’s rubber-stamp lawmakers on Sunday passed a historic constitutional amendment abolishing presidential term limits that will enable Xi to rule indefinitely. (AP Photo/Mark Schiefelbein)

Chinese President Xi Jinping places his ballot in a ballot box during a plenary session of China’s National People’s Congress (NPC) at the Great Hall of the People in Beijing, Sunday, March 11, 2018. China’s rubber-stamp lawmakers on Sunday passed a historic constitutional amendment abolishing presidential term limits that will enable Xi to rule indefinitely. (AP Photo/Mark Schiefelbein) / Mark Schiefelbein (AP)

Ningú des dels temps de Mao Zedong havia acumulat tant de poder a la Xina. El president Xi Jinping ho serà de per vida i el seu pensament s’ha incorporat a la Constitució. Des que aquell país es va embarcar en un sistema d’economia de mercat dins d’una estructura comunista hi ha hagut punts de vista diferents en la dirigència política que ha tendit a governar de forma col·lectiva atenent a aquestes diferents sensibilitats o interessos sempre dins del partit. L’aprovació ara a dictat de Xi del canvi legislatiu fa impossible no ja qualsevol dissidència, sinó una simple discrepància. I això té lloc en un moment de la història en què la Xina ja no és aquell país pobre i destruït, sortit d’una guerra civil, amb escàs pes en l’escena internacional que van governar amb mà duríssima Mao i les seves diferents camarilles.

Avui, la Xina és la gran potència en neta competició amb els EUA després d’arraconar una Rússia econòmicament obsoleta. Xi va arribar al poder el 2012 i amb ell van augmentar els programes de vigilància, així com la censura en un país on les llibertats civils ja eren més que escasses. També va emprendre una política anticorrupció que li va servir per desfer-se dels rivals. També va iniciar una política de reafirmació al Pacífic. Els canvis, que Xi justifica per la necessitat d’un renaixement nacional, porten el país més poblat del món a viure sota una dictadura condemnable i perillosa per als xinesos i també per als seus veïns.