La vaga del 8-M

És una revolució i ja és aquí

Som nosaltres. I també ells. Som tots els que reclamem una societat igual i lliure d'uns estereotips que ens encadenen, que ens converteix en consumidors de l'establert

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42444252 valencia 8 3 2018  huelga feminista del 8 m  foto miguel lor180308184146

zentauroepp42444252 valencia 8 3 2018 huelga feminista del 8 m foto miguel lor180308184146 / Miguel Lorenzo

Els carrers van dir prou. El  8 de març passates va aixecar el crit que ho canviarà tot. Perquè ho farà. Un clam que és antic i nou. El ressò d’una humanitat de dones oprimides, les veus silents de les que són emmudides i el crit jove, apassionat i poderós de les que no pensen deixar que les seves vides siguin dictades.

Perquè hi havia joves, moltíssimes joves. I les seves mares. I les seves àvies. I arribaven de tots els barris, acabalats i humils, amb les seves melenes planxades, rapades, flocs esvalotats o perruques. No importaven els comptes corrents ni el color de la pell ni els accents, hi havia una idea que les unia a totes (a ells també), un somni pel qual lluitar, una passió per viure i, sí, les dosis necessàries d’ingenuïtat per creure que ho poden canviar tot. I això, aquesta efervescència, és la matèria de les revolucions.

Amb el morat per bandera, perquè som moltes i diverses, la marxa va desembocar a la plaça de Catalunya. A l’escenari, enclavat al mateix lloc que el moviment feminista va ocupar durant el 15-M, paraules, cançons, poemes i balls.

Notícies relacionades

Emoció i reivindicació. Allà van ser convocades totes les dones sofrents i lluitadores del món. La barbàrie va ser relatada. I el clam es va tornar germandat. També les rialles van fer-se presents. Perquè de raons en sobraven, però es va rebutjar la impostura de la solemnitat.

Ai, Sigmund Freud, si hi haguessis sigut. Potser hauries sentit enveja de vagina. De les vagines controlades pel poder, agredides pel masclisme, violentades per exèrcits i estats. Allà eren, elevades a un altar que no en sap, de religions, però sí de vida i llibertat. Som nosaltres. I també ells. Som tots els que reclamem una societat igual i lliure d’uns estereotips que ens encadenen, que ens converteix en consumidors de l’establert. Ciutadans amb etiquetes penjades al néixer que indiquen el comportament correcte, la quota de poder que els correspon i el paper de víctima o botxí heretat i amb saldo vigent. Contra tot això és la lluita feminista. I és la de tothom.