Al contraatac

Una revolució imparable

Que els nostres fills i filles puguin recordar que el nostre país es va convertir un 8-M en una referència i que no va ser només per aquell dia sinó per tot el que va passar després

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42442188 some women stand ouside tramallol co working space after loc180308185228

zentauroepp42442188 some women stand ouside tramallol co working space after loc180308185228 / CRISTINA QUICLER

Edurne caminava arrossegant els peus. Ja duia un parell de quilòmetres a les soles de les seves petites botes. Anava agafada a la seva mare i somreia entre la multitud que l’envoltava malgrat el cansament. Uns metres més enllà la petita Lola entrellaçava els seus dits amb els de la seva mare, que també l’animava a continuar fins al final del recorregut. I ella al seu torn estirava el seu amic del col·le, el preciós ros Ari, perquè arribessin junts al final.

l girar el carrer ens esperava encara una imatge més per al record. Una parella es protegia de la pluja que començava a aparèixer al cel de la Gran Via de Madrid. Ella portava un cartell en què es podia llegir: «El meu primer Dia de la Dona». I ell portava en una petita motxilla al pit la protagonista del cartell: una nena acabada de néixer que semblava mirar molt atenta la marea de gent que pujava entre càntics el carrer.

La cara de felicitat d’aquella parella és un dels símbols del que vam viure dijous al vespre en moltes ciutats del nostre país. Uns passos més enllà dues dones jubilades corejaven lemes contra la violència de gènere: «No estem totes, ens falten les mortes». La seva veu es confonia de manera natural i meravellosa amb la d’un grup d’estudiants que saltava i aplaudia amb les mans a l’aire. 

Vam seguir el recorregut cap a plaça d’Espanya amb la vista posada en una parella de més de cinquanta anys. Anaven recordant com en les manifestacions feministes de fa no tant de temps hi assistien poques persones.

Sense complexos

Però des de fa un temps l’afluència ha anat creixent. Ara ja fins i tot s’estan abandonant alguns dels complexos respecte al terme feminista. Com recordava una de les organitzadores de la marxa del 8 de març, Justa Montero, tot això no és casualitat. Van ser les dones les que van pressionar i van provocar la dimissió de l’únic ministre que ha marxat del Govern de Mariano Rajoy: Alberto Ruiz-Gallardón. 

Notícies relacionades

Van ser les dones les que van estar sortint mes a mes cada vegada que hi havia un  assassinat d’una dona a mans de les parelles o exparelles de la víctima. I van ser les dones les que es van mobilitzar contra la Manada quan durant el judici que se segueix per la violació d’una noia a Pamplona es va qüestionar la víctima. 

Queda molta feina per fer. Queden molts passos perquè Edurne, Lola o Ari no hagin de seguir batallant i només hagin de recordar d’aquí uns anys que van formar part d’una jornada històrica en la qual es va gestar una revolució imparable. Que els nostres fills i filles puguin recordar que el nostre país es va convertir en una referència i que no va ser únicament per aquell dia sinó per tot el que va passar després. H