Coronell

Vaig tenir la sort de conèixer-lo fa anys en un dels meus viatges als Estats Units durant una campanya electoral. Em va semblar un tipus extremadament pausat tenint en compte la seva professió de periodista, el seu entorn en una redacció i la seva trajectòria en mil batalles. Sang molt freda embolicada en una d’aquestes veus mai massa alta i amb un dolç accent colombià. Daniel Coronell era llavors, i encara ho és ara, el president de notícies de la cadena de televisió Univisión. Havia escoltat parlar molt d’ell a altres col·legues respectats que havien treballat amb ell, per a ell o a prop d’ell. En un ofici bastant caïnita, hi havia consens en què la seva valentia i honestedat eren les seves dues millors qualitats.

Coronell viu als Estats Units després d’haver d’abandonar el seu país natal, Colòmbia, per les amenaces contra ell i contra la seva família. Van arribar fins i tot a enviar-li, entre moltes altres coses, corones funeràries a casa seva. Va anar als tribunals per defensar-se i defensar la seva veritat. No el van callar. I com algú va escriure llavors,amb la seva sortida guanyava Uribe (l’expresident) però perdia Colòmbia. Lluny ja de la seva terra, Coronell va decidir no trencar el cordó umbilical i continuar treballant pel seu país de la millor manera que coneix: fent periodisme. La distància no va impedir que seguís fent-ho, però tampoc que continués rebent amenaces d’Álvaro Uribe de manera recurrent.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Des de la seva columna a la revista 'Setmana' hem pogut llegir les revelacions més importants sobre les clavegueres colombianes dels últims anys. Aquests dies Coronell s’ha convertit en notícia, segurament molt a desgrat. Va decidir enlletgir l’actitud del mitjà en què escriu per ocultar una informació molt rellevant que 'The New York Times' sí que es va atrevir a publicar sobre pràctiques lamentables en l’Exèrcit colombià. La seva columna ha sigut cancel·lada.

Com ell mateix ha assegurat després, hagués pogut mirar cap a un altre costat. Va poder haver prioritzat l’altaveu que cada setmana li brinda aquest mitjà. Però no ho va fer. Va decidir demanar explicacions. I això ha tingut conseqüències. De nou, guanya la direcció de 'Semana', però perd Colòmbia. A diferència del que va passar fa uns anys, al segle XXI gràcies a les xarxes la veu pausada de Coronell se seguirà escoltant segur en un altre mitjà o en un espai propi. No caminem sobrats de veus pausades i valentes disposades a plantar cara al poder una vegada i una altra. Costi el que costi.