Dues mirades

Fragilitat

'Tres anuncios en las afueras' demostra que, enmig de la tristesa i l'abatiment, les il·lusions perdudes es poden recuperar

1
Es llegeix en minuts

’Tres anuncios en las afueras’ / periodico

Martin McDonagh és un dramaturg i un cineasta que no té gaire confiança en el gènere humà. Veu les escletxes de les relacions, els comportaments hostils, les pors i els terrors, l’extrema individualitat i l’egoisme extrem, i en fa un còctel en el qual barreja totes aquestes xacres amb un sentit de l’humor (negre) que, si ets capaç d’entrar-hi, et permet riure de les abominacions més execrables en una mena de grand guignol estrambòtic. I, finalment, tristíssim. Quan s’endinsa en aquesta fosca ànima humana, el bisturí que fa servir és implacable. Sempre hi ha, però, un petit bri d’esperança: el de l’assassí professional que evita la mort de la seva futura víctima quan veu que és a punt de suïcidar-se. La salva i així és com es complica la vida. 

Notícies relacionades

   

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tres anuncios en las afueras, McDonagh fa un pas més enllà i, sense abandonar l’espectacle del mal, aposta per un tipus d’art que s’assembla al que descriu l’assagista francès Alexandre Gefen: «Emergeix una concepció de l’escriptura i la lectura que jo qualificaria de terapèutica: guareix, ajuda, repara». Un art, també el cinema, que diu amb subtilesa i sense el sentimentalisme barat de l’autoajuda, que existeix la possibilitat d’alliberar-te del patiment. Que hi ha coses a preservar, instants que ens informen que no és cert que res no se’n salva, del naufragi. Que, enmig de la tristesa i l’abatiment, les il·lusions perdudes es poden recuperar. Des de la fragilitat.