Anar al contingut

contrapunt

Els pensionistes, el català i els vots

Miguel Tona

Els pensionistes, el català i els vots

Salvador Sabrià

La ministra Báñez es dirigeix sense problemes en català als jubilats per anunciar-los que els apuja menys de dos euros la pensió

L'èxit de la convocatòria de la marea de pensionistes i altres organitzacions, incloent-hi els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, dijous passat a més de 70 ciutats d'Espanya ha encès les alarmes als quarters del partit en el Govern. Hi ha hagut altres manifestacions, però fins ara no havien aconseguit tanta repercussió. Aquesta vegada a Madrid van arribar fins a les portes del Congrés dels Diputats, van superar la barrera policial i van demostrar que hi ha vida més enllà de les protestes virtuals i no solament en temes relacionats amb l'independentisme. Malgrat la força mediàtica dels fets de Madrid, fins i tot hi va haver més manifestants en altres ciutats, com Bilbao, si es jutja per les imatges.

Fins ara el Govern i el PP havien fet poc cas d'aquestes mogudes. O havien intentat replicar el discurs de l'oposició i de les organitzacions de jubilats contra l'irrisori augment del 0,25% (pujada de merda o #LazoMarron, segons la UGT) de les prestacions aquest 2018, desqualificant les crítiques o exagerant la bondat de l'increment. L'exemple més clar en aquest sentit és la carta que va enviar a principis de gener la ministra d'Ocupació i Seguretat SocialFátima Báñez, a tots els pensionistes, en què els anunciava: “Una vegada més, a principis d'any, em poso en contacte amb vostè per informar-lo sobre la revalorització de la pensió el 2018”.

Després d'algunes frases més de propaganda sobre la bona gestió del Govern que ha permès crear “més de 600.000 llocs de treball” (no especifica la seva qualitat), Báñez li donava al jubilat la bona nova: “Amb l'objectiu de conciliar les millores anuals garantides amb la necessària salvaguarda econòmica per a les generacions futures, el 2018 l'increment de les pensions serà del 0,25%”. Utilitzant la mateixa regla de tres de la ministra, perquè els jubilats no perdessin poder adquisitiu, tenint en compte que l'IPC del novembre del 2017 (el mes que s'utilitzava per calcular l'actualització anual de les prestacions abans de la norma vigent ara) es va situar en l'1,7%, farien falta gairebé quatre milions més de llocs de treball per poder equiparar la pujada a nivell del cost de la vida. La carta de la ministra es complementava amb una altra de la directora general de la Seguretat Social en què es detallava la pujada de la seva jubilació: 1,74 euros en el cas d'una autònoma que ha servit per a aquest article.

Per fer aquest anunci, la ministra no va tenir cap problema a utilitzar tant el català com el castellà, segurament amb el convenciment que aquestes generacions no van ser “castigades” amb la immersió lingüística i que entenen el castellà malgrat viure a Catalunya. La delicadesa d'afegir el català tot i això és molt possible que tingui a veure amb el fet que es tracta amb un col·lectiu de més d'1,7 milions de persones a Catalunya, totes amb dret a vot. En aquests casos amb la llengua no s'hi juga, ni que sigui la catalana.