La vergonya d'Espanya és el seu fracàs democràtic

Que Anna Gabriel hagi decidit quedar-se a Suïssa i miri de començar una nova vida com a professora de Dret parlant un perfecte francès em sembla magnífic. Que hagués decidit presentar-se al Tribunal Suprem, com va fer la seva companya de la CUP, Mireia Boya, amb un somriure i el puny alçat en entrar a la sala, sense renunciar a cap idea política i parlant un educadíssim castellà, també em semblaria genial.

Estic a favor que aquelles persones perseguides o empresonades sense judici (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart) escullin el que creguin més convenient per a defensar-se. ¿Com pot ser que estiguem analitzant si la declaració d’aquest perjudica l’altre? Doncs, perquè es tracta de presos polítics.  Ah, ¿que a Espanya no es persegueix ningú pel seu ideari?  ¿Què pretenen, que les idees quedin instal·lades a les ments, quietones, i no derivin en accions? L’Estat empresona persones que han fet el que havien promès, que han guanyat les eleccions diverses vegades per majoria –majoria simple, però majoria– i han buscat, del primer dia a l’últim, el diàleg amb un Estat, engrescat en la cursa de la repressió. 

Notícies relacionades

El refugi suís d'Anna Gabriel

Boya nega que la DUI fos simbòlica com al·leguen els líders del procés

Com va dir M. Rajoy, el cap del partit rei en corrupció, «per defensar la unitat d’Espanya, estic disposat a tot». Tot inclou la repressió sense miraments i en tots els àmbits. Repressió jurídica i judicial, agressió policial, potineig a l’escola catalana, censura en tot tipus d’expressió artística, es tracti d’un raper o una exposició; tot vol dir, pura persecució per estendre la por.

El jutge del Suprem Pablo Llarena va haver de retirar l’euroordre contra Carles Puigdemont, quan el 130è president de Catalunya es presentava educadament al jutge belga. Llarena tampoc es va atrevir a demanar res a les autoritats daneses quan Puigdemont va viatjar a Copenhaguen. I ara el magistrat no sap com aconseguir que les autoritats suïsses detinguin Anna Gabriel. En la cursa boja per mantenir «la unidad», la vergonya d’Espanya és pur fracàs democràtic.