Anar al contingut

NOVA VIDA A GINEBRA

El refugi suís d'Anna Gabriel

El secretisme de la cupaire a Ginebra contrasta amb l'activa vida pública de Puigdemont a Brussel·les

L'exdiputada tria una ciutat "símbol de la lluita pels drets humans" per internacionalitzar la causa independentista

Roger Pascual

El refugi suís d'Anna Gabriel

periodico

Més enllà dels avantatges jurídics i logístics que pot suposar refugiar-se a Suïssa en lloc d’altres possibles aixoplucs, la decisió d’Anna Gabriel d’escollir Ginebra està plena de simbolisme. Des que el 1864 es van firmar quatre convenis internacionals que regulen el dret internacional humanitari per protegir les víctimes dels conflictes armats, aquesta ciutat suïssa s’ha convertit en referent en la defensa dels drets humans. A més a més de donar nom a la cèlebre Convenció de Ginebra, va albergar des del 1920 fins al 1947 la Societat de Nacions i actualment és la seu europea de la seva hereva, Nacions Unides. Malgrat no arribar als 200.000 habitants, la ciutat dels bancs, dels rellotges i de l’ONU alberga infinitat d’organitzacions internacionals com la Creu Roja, cosa que la mateixa Gabriel ha reconegut que pot ser molt útil en el seu afany d’internacionalitzar la causa independentista catalana. «És cert que aquesta ciutat està plena d’organismes internacionals i de persones que treballen pels drets humans –reflexionava l’exparlamentària en la seva entrevista a TV-3–. És una ciutat que pot tenir una especial sensibilitat amb les persones que busquem refugi».

A diferència de Carles Puigdemont, que l’endemà de ser a Brussel·les es passejava pels carrers de la ciutat amb total naturalitat i que ha mantingut una intensa vida pública a la capital belga, Gabriel ha envoltat de secretisme el seu parador exacte. Fins i tot ha canviat de telèfon per no ser localitzada. El seu advocat Olivier Peter no ha trepitjat el seu despatx des que aquest diari va donar dissabte a la nit l’exclusiva que l’exdiputada de la CUP era a Ginebra i que ell l’estava ajudant. Davant el mutisme de Gabriel i el seu entorn, els periodistes segueixen muntant guàrdia a la porta d’Interdroit, bufet en què treballa aquest lletrat especialitzat en la defensa de les víctimes de violacions dels drets humans. 

«L’home neix lliure, però per tot arreu està encadenat» diu un aforisme amb aroma llibertària que segurament subscriuria Gabriel. El seu autor, el filòsof Jean-Jacques Rousseau, és un dels més insignes fills de Ginebra que inspira la creació literària. «És una ciutat molt avorrida, apta per escriure», reflexionava l’escriptora Mercè Rodoreda que, després d’exiliar-se a França durant la Guerra Civil, va acabar mudant-se a territori helvètic. Molts exiliats catalans van trobar-hi la seguretat i la calma en una Europa convulsa. Sense anar més lluny, Josep Tarradellas. El president a l’exili es va traslladar el 1942 a Lausana, a tan sols 60 quilòmetres de Ginebra, amb la seva família. Entre les seves pertinences portava el cor del president Francesc Macià en una urna, que conservaria durant 45 anys. 

Viure a Ginebra no ha sigut mai barat. De fet, està considerada la setena ciutat més cara del món. Per això, la CUP ha iniciat una campanya de recollida recursos tant per a l’estada i defensa de Gabriel sol·licitant donacions a la seva «caixa de resistència» i també amb altres iniciatives com el concert que se celebrarà aquest dissabte a Sallent, poble natal de l’exdiputada, amb el lema «Si toquen l’Anna, Sallent respon». 

0 Comentaris
cargando