Ni t’estima, ni t’estimarà

En les formacions de comunicació interpersonal, ensenyem a parlar en públic i conjuguem un verb més difícil: escoltar. Sempre em sorprèn el miracle que s’obra quan una persona està atenta, en silenci i amb respecte al missatge que una altra li vol comunicar. Sense cap interrupció ni judici, qui escolta està atent a una experiència íntima del seu company de classe. No és fàcil saber callar i tenir presència. Significa renunciar al control, deixar espai i sostenir la incertesa. Quan algú ens escolta de veritat, podem connectar-nos al nostre jo més íntim i començar a desfer el cabdell d’una emoció llargament enquistada. És el prodigi de la connexió humana, que construeix el vincle real.

El perill d’utilitzar el ChatGPT com a amic és subtil. Perquè l’amabilitat del bot és com el massatge suau que ens feia la mare a l’esquena per agafar el son. Una carícia emocional que apaivaga, però que no transforma. I, a mesura que l’usuari es confia, el món real –amb totes les seves imperfeccions i meravelles– s’allunya. Connectar amb persones reals amb les quals cal negociar, esperar, equivocar-se, demanar perdó i arriscar es fa més difícil.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Hi ha un altre risc fins i tot més greu: confiar al bot el dolor d’un trastorn mental. Quan una persona es troba deprimida, ansiosa, desorientada o trencada, no pot rebre per part d’un algoritme el suport que necessita. El bot no diagnostica, no tracta, no fa cap seguiment ni garanteix que la informació que ofereix sigui correcta. Pitjor encara: la falsa sensació d’acompanyament pot retardar la demanda d’ajuda professional, i això pot tenir conseqüències greus.

El ChatGPT consola, però no respira al teu costat. És un simulacre d’escolta. I, quan ell ho decideixi, t’abandonarà de cop i volta amb l’argument que has esgotat el nombre de demandes gratuïtes. Per continuar, o et passes a la versió de pagament o t’esperes a l’hora que ell decideixi per restablir la vostra conversa. Val la pena aprendre a gestionar amb decisió les emocions i buscar amics de veritat. D’aquells que et fan riure quan ja no et ve de gust res. Que es queden. Que s’equivoquen. Que viuen. I que t’estimen. No perquè siguin perfectes, sinó perquè són humans. Com tu i com jo.