Dues mirades
El 'cas Nutella'
Molts mengen escombraries perquè és l'únic que poden menjar i perquè menjar sa és car
nutella
Això que va passar fa uns dies a França amb la Nutella té moltes lectures. N’hi ha una de lacerant. La firma Nigel Kendall a The Observer: «La pàtria de l’alta cuina i dels grans xefs, el país del foie, de les baguettes i de les 246 classes de formatge, té un secret amagat: perd el cap pel menjar ràpid i barat». La segona és còmica. Quina gràcia que hi hagués tants aldarulls perquè el famós pot de crema de xocolata costava 1,41 euros en lloc dels habituals 4,5.
Unn 70% de rebaixa és molt, però vist des de l’opulència o de qui compra cremes elitistes de xocolata (que n’hi ha i que no valen 4,50 euros, sinó el doble, o més, i que només es venen en establiments de luxe), és una misèria per la qual no val la pena d’estirar-se els cabells. Quina gràcia, veure les imatges dels embogits pels 950 grams de Nutella. «Són com animals», va dir un testimoni dels fets. O quina pena, quin desconsol tan feridor, com en aquella poema de Prévert en què un home és capaç de matar per un ou dur.
La tercera lectura inclou les altres dues. Molts mengen escombraries perquè és l’únic que poden menjar i perquè menjar sa és car. Una societat sense escrúpols empeny la pobresa cap a l’obesitat, que és la malaltia dels qui lluiten cos a cos per una Nutella rebaixada. Per evitar-ho, educació i justícia haurien d’anar de la mà. Educació contra l’oli de palma, sí, i justícia per no haver de sucumbir a les falses llaminadures del mercat.
