‘Dignificar la vocal’

Notícies relacionades

El missatger urgent

Espanya, sòcia del Marroc

Ja no dic res de les hores passades al restaurant i al pàrquing, de les factures i dels tiquets, de les trucades perdudes o oblidades, del jersei i del canvi de roba, de l’arribada al Cecopi, de totes aquestes escenes que conformen una macabra, immoral manca de responsabilitat. Em fixo, ara, en les declaracions davant la jutgessa de Catarroja del subdirector general d’Emergències de la Generalitat Valenciana, i de l’ES-Alert que no va arribar als mòbils fins a les 20.11, quan ja hi havia desenes de morts i quan feia quasi dues hores, com a mínim, que es podia haver enviat. Resulta que es va retardar, entre d’altres raons, perquè l’aleshores consellera Pradas (i també el president de la diputació Mompó) va considerar que no es podia emetre un avís d’emergència tan crucial perquè València estava accentuat a la catalana, per dir-ho així, és a dir, amb accent obert, que és com sempre s’ha escrit València (tot i les variants dels accents dialectals), cosa que reafirma Corominas en l’Onomasticon Cataloniae, l’obra magna de la toponímia del país: "literàriament tothom ha acceptat en terres valencianes la grafia ‘València’".

Ella, no. Per a l’exconsellera Pradas, havien d’escriure Valéncia, amb accent tancat, com ara ja escriu l’Ajuntament de la capital, "per dignificar la vocal històrica", segons un estudi de tons surrealistes de no sé quin expert. L’obsessió per convertir el valencià en una llengua diferent del català, les barbaritats lingüístiques que han perpetrat a tal fi, les tenen tan assumides i interioritzades que, fins i tot en un moment de màxima tensió, troben que cal variar la inclinació de l’accent. Així és la insensata, la perillosa, la irresponsable dèria dels dirigents del PP.