28 set 2020

Anar al contingut

COMUNICACIÓ VIRTUAL

La dictadura de les xarxes socials

La dictadura de les xarxes socials

Juli Capella

El que havia de ser un fòrum obert de comunicació, un espai lliure i democràtic, es converteix sovint en un àmbit hostil, de postcensura i precensura

Em truca el cap de màrqueting d’un restaurant que hem dissenyat, i em diu que s’han de canviar unes làmpares. Li encanten, però no fan bona llum per a les fotos del menjar a Instagram. Al tenir una pantalla daurada, les fotos dels comensals no llueixen bé, esgrogueeixen els plats. En un altre projecte d’oci m’adverteixen molt seriosament que hi ha d’haver molts racons de selfie, on hi hagi llum suficient i un fons adequat per incitar la gent a autoretratar-s’hi. Després pugen les fotos a les xarxes i reben molts likes. També proposen que a l’entrada hi hagi un mur que faci la funció de photocall, pensant que surti sempre el seu icònic logotip darrere les fotos, que es pujaran als núvols virtuals perquè milions de persones puguin visualitzar-les i compartir-les.

A ningú li importa si la llum daurada de la làmpara fa més guapa la gent in situ, just quan són allà sopant i xerrant amb els seus acompanyants, en una atmosfera especial i subtil, amb la brillantor daurada als ulls. Només importen les fotos que captin i que d’altres veuran. No compta l’experiència sinó explicar-la deixant rastre. Com aquell que va fer un llarg pelegrinatge per anar a veure el Papa a Roma, però quan el va tenir al davant va posar la càmera al mig per fer-li fotos i mai va arribar a mirar-lo als ulls directament. Es va perdre la vivència real per poder emmagatzemar-ne el succedani. ¿Hi va ser realment? ¿No podria ser que estigués veient les mateixes fotografies de qualsevol altra persona?

Certament ens trobem davant una dictadura de les xarxes, com tan encertadament ha explicat Eduardo Soto Ivars. El que havia de ser un fòrum obert de comunicació, un espai lliure i democràtic, es converteix sovint en un àmbit hostil, de postcensura i podríem afegir que de precensura. Facebook, Twiter, però especialment en el món creatiu Instagram o fins i tot Pinterest, són eines extraordinàries mal utilitzades. No ens hem d’escandalitzar, tan sols aprendre a utilitzar-les amb sentit, com ja ens va tocar fer al seu dia amb l’electricitat o la televisió.