DEBAT SOBRE LA XENOFÒBIA

Twitter i Facebook esborren menys missatges d'odi a Espanya

L'observatori de la UE sobre delictes d'odi revela que la majoria de les peticions es deixen sense contestar

Tres oenagés i un organisme espanyols disposen d'una bústia preferent per a les seves denúncies

Twitter i Facebook esborren menys missatges d'odi a Espanya
5
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Encara que les xarxes socials donen signes d'haver-se posat les piles per intentar erradicar els continguts d'odi o discriminació, Espanya és el país europeu on les grans empreses d'internet eliminen menys continguts denunciats. Són xifres de la Comissió Europea, que monitoritza a través d'un observatori especial un codi de conducta consensuat amb les grans multinacionals d'internet per intentar vetar la difusió de continguts d'odi, terrorisme i discriminació a la xarxa.

Aquest observatori és fruit dels canvis que va reclamar Brussel·les a Facebook (propietaris també d'Instagram), Twitter, Google (propietària del cercador, el servei de blogs Blogger i la plataforma de vídeos Youtube) i Microsoft (que no té xarxa social però sí el cercador Bing) per intentar erradicar els continguts d'odi del ciberespai després dels atemptats gihadistes de Brussel·les del 2016. Fora del pacte quedaven altres plataformes, com la xarxa de blogs de Wordpress (propietat d'Automattic), la de microblòguing Tumblr (de Yahoo) o els fòrums.

 

Facebook, Twitter, Google i Microsoft es van comprometre a establir filtres i a revisar continguts. Fins ara vetaven a partir de hashes, els rastres que deixa un arxiu digital o imatge de contingut terrorista o pederasta i que s'han revelat extraordinàriament eficaços, o aplicaven filtres d'intel·ligència artificial.

Més mitjans

 

Però l'odi és una hidra que té més tentacles: islamofòbia, antisemitisme, xenofòbia (a Europa especialment contra els gitanos) i homofòbia. Els grans d'internet van intentar demostrar a les autoritats europees que comptaven amb mecanismes de denúncia a les seves plataformes perquè els mateixos usuaris mantinguessin l'ordre i la pau al ciberespai, però Brussel·les els va forçar a implantar més mesures, entre elles a ampliar la plantilla humana de revisors de contingut i a instal·lar bústies preferents de denúncia per a les entitats que treballen pels drets civils, a més de donar més celeritat a les peticions de governs, jutjats i forces de seguretat sobre altres assumptes i que ja atenien també.

A Espanya disposen d'aquesta bústia preferent l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe), que depèn del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social; la Fundació Secretariat Gitano, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) i el Moviment contra la Intolerància. Entre tots van demanar, del març al maig d'aquest any, l'esborrament de 259 continguts publicats que, al seu parer, fomentaven el discurs d'odi. Segons les dades publicades el juny passat, només se'n va eliminar el 17,2%. La xifra més baixa, després de les peticions d'Irlanda (20%) i Portugal (21%), quan la mitjana europea és de 59,1%. Espanya i Portugal componen una única unitat de negoci a Facebook, Twitter i Google.

Menys d'un terç

La xifra europea, no obstant, indica una progressió significativa en l'esborrament d'aquests continguts, tant en l'acceptació de la denúncia com en la celeritat de les companyies a processar-les. Les primeres dades, del desembre del 2016, mostren que les xarxes socials i el cercador només van eliminar el 28,3% dels continguts (en el cas de Google eliminen la referència i l'enllaç on resideixi, o el blog si és de Blogger), mentre que sis mesos després la mitjana era del 56,5% de les notificacions.

 

Per xarxes, Facebook ha passat d'acceptar gairebé el 30% de les demandes de supressió el desembre del 2016, en el primer observatori publicat, a procedir a l'eliminació del 72,6% dels continguts demanats per les oenagés i del 64,2% del sol·licitat pels particulars. Youtube, propietat de Google, ha passat d'esborrar el 29% dels continguts demanats pels canals habituals al 63,2%, mentre que als canals reconeguts els dona més credibilitat i assegura que està retirant el 74% dels continguts que li han demanat. Twitter, en canvi, s'havia quedat molt endarrere. Del 5% dels continguts que li demanaven els seus usuaris ha passat al 31,5%, i del 33% de peticions oficials que acceptava, està en el 48,5%. En la nova edició, no obstant, sembla que ha acceptat gairebé totes les peticions, segons algunes de les entitats espanyoles denunciants. La xarxa de microblòguing acaba d'anunciar que extremarà la seva vigilància antiodi.

Criteris difusos

Per als baixos índexs de resposta a Espanya, les respostes són difuses. Facebook, Twitter i Google no es pronuncien i remeten al compliment de les normes d'ús de les seves plataformes. “Quan no es retira un vídeo és perquè aquest no incompleix els termes i condicions de la plataforma o la legislació del país, malgrat que l'usuari pugui no estar d'acord amb el contingut que aquest vídeo mostra”, diu un portaveu de Google.

“Facebook té un criteri molt clar per esborrar continguts: si s'insulta una majoria, ho consideren una opinió i no l'elimina; si s'insulta un individu com a part d'un col·lectiu protegit, llavors entén que és discurs de l'odi i l'esborra. I si es crida a la violència contra un col·lectiu, llavors també s'esborra”, refereix Cristina Moreno, responsable de xarxes socials de la FELGTB. “Per Twitter, encara no sabem els criteris que estan millorant i a Google s'ho prenen molt seriosament”, afegeix.

Encara que públicament no ho admeten, Google i Facebook disposen d'equips de revisors de continguts a Espanya, que es coordinen des de la seu europea, i Twitter hi està treballant. Totes tres apliquen estrictament la legislació europea i deixen més en suspens els matisos nacionals. “La nostra percepció general és que el criteri és molt aleatori i que prefereixen quedar-se curts abans que els acusin de censura”, assenyala Moreno. 

 

Youtube i Facebook solen esborrar 

Youtube sol esborrar els continguts que es denuncien com a incitació a l'odi. Així ho refereix per exemple el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha sol·licitat en diverses ocasions a la plataforma de vídeos l'eliminació de continguts i ho ha aconseguit gairebé sempre. Va ser el cas de les denúncies contra vídeos que encoratjaven la violència masclista o el del youtuber que va vexar un captaire oferint-li galetes amb pasta de dents. 

El CAC admet haver tingut èxit també amb Blogger, Linkedin, Amazon, Facebook i Twitter, però no amb Tumblr o Automattic. A vegades han sigut els mateixos denunciats els que han protegit els seus continguts restringint el públic i deixant-los visibles només per a cercles privats. En això les plataformes solen ser més laxes i els toleren.

Notícies relacionades

 

Al Secretariat Gitano, es queixen que fins ara “només” han esborrat la meitat dels continguts que han denunciat i que la majoria ha sigut a Facebook. El Moviment contra la Intolerància també denuncia que són “pocs” els seus casos d'èxit. A Oberaxe no han facilitat dades.