La problemàtica Bulgària, al capdavant de la Unió Europea

Bulgària ha assumit aquesta setmana la gestió semestral de la Unió Europea (UE). Per primera vegada des de la seva adhesió el 2007, recaurà sobre el Govern búlgar la responsabilitat d’impulsar les polítiques europees, generar consensos i presidir els Consells de Ministres sectorials (excepte Exteriors i Eurogrup). Bulgària concentra els problemes polítics i socioeconòmics que a hores d’ara estan soscavant la Unió Europea: banalització de la ultradreta, corrupció, deteriorament democràtic, pobresa, desigualtat i desequilibris extrems entre els diferents estats membres.

El Govern búlgar està encapçalat per l’incombustible Boiko Borísov. El seu partit conservador Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) forma part del Partit Popular Europeu (PPE), recolza per principi totes les posicions de Berlín a la UE i és el seu aliat més fidel a l’Est, tal com va reconèixer l’exministre de Justícia Hristo Ivanov. 

Borísov segueix l’estratègia d’altres partits populars d’associar-se a l’extrema dreta per governar, igual que ha fet Àustria, donant a la ultradreta un rang de respectabilitat. Com Àustria assumirà la presidència semestral rotatòria europea durant la segona meitat de l’any, l’extrema dreta serà corresponsable de gestionar la UE durant tot el 2018, cosa que els pares fundadors, Robert Schuman i Jean Monnet, haurien considerat incompatible amb l’essència de la UE.

El «bon populisme»

L’ultradretà Patriotes Units, que agrupa el Moviment Nacional Búlgar, el Front Nacional de Salvació de Bulgària i Atac, compta amb dos viceprimers ministres al Govern del país, que supervisen les àrees d’economia, ordre públic i seguretat nacional i un d’ells és també ministre de Defensa. A més a més, Patriotes Units ocupa les carteres d’Economia, Treball, Medi Ambient, Agricultura i Cultura.

Borísov i el seu partit GERB han assumit gran part dels plantejaments ultres antiimmigració amb una política de mà dura, però eviten el xoc frontal amb la Comissió Europea, a diferència d’Hongria i Polònia. Borísov segueix l’estratègia del «bon populisme» de la qual presumia el primer ministre holandès, el liberal Mark Rutte, per combatre l’ultra Geert Wilders, i que també ha aplicat el canceller austríac, el conservador Sebastian Kurz, per guanyar les eleccions. Però amb aquesta estratègia els conservadors s’han tornat populistes i els plantejaments ultres s’han convertit en posicions polítiques normals, adverteix el professor Cas Mudde, especialista en populisme i extremisme polític.

Tot i que Bulgària es troba sota tutela de la Comissió Europea des de la seva adhesió per la seva corrupció generalitzada i per la seva laxitud davant el crim organitzat,  la corrupció, lluny de reduir-se, ha empitjorat en el trancurs dels últims anys, tant a nivell administratiu com a nivell polític, amb el 22% de la població adulta reconeixent haver participat almenys en una transacció corrupta a l’any, segons detalla l’informe State Capturi Unplugged del Center for Study of Democracy de Sofia. Transparency International situa Bulgària com el país més corrupte de la UE i el col·loca al lloc 75 del rànquing mundial. Fins i tot Borísov ha sigut acusat d’estar involucrat en operacions il·legals amb oligarques i el crim organitzat, com explicava l’ambaixador nord-americà John Beyrle en un cable diplomàtic del 2006 filtrat per WikiLeaks.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El president búlgar, l’independent Rumen Radev, ha vetat aquesta setmana la nova llei anticorrupció, perquè considera que dificultarà encara més la lluita contra aquesta plaga i que la falta d’independència de la nova agència pot ser utilitzada pel Govern per perseguir rivals polítics.

I a més, el més pobre

El poder dels oligarques sobre l’Estat i l’economia contribueix a mantenir Bulgària com el país més pobre de la UE, amb el 40% de la població en risc de pobresa i el 32% patint greus privacions materials. La influència dels oligarques també ha deteriorat el sistema democràtic, no només a través del seu poder sobre els polítics, sinó també sobre els mitjans de comunicació i l’opinió pública. Un dels oligarques més poderosos, Delyan Peevski, controla el 80% de la premsa escrita a més a més de televisions i ràdios. Des de la seva adhesió a la Unió Europea, Bulgària ha retrocedit a l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa del lloc 51 al 109 i fins i tot Borísov s’ha permès el luxe d’amenaçar periodistes crítics, sense que això sembli importar-li gens a la Comissió Europea.