El secretisme de Brussel·les

El secretisme de la Comissió Europea (CE) ha rebut aquesta setmana una severa clatellada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) per vetar l’accés públic a documents sobre el contracte multimilionari de les vacunes per a la covid amb Pfizer. La sentència constitueix una desautorització política a l’actitud de la seva presidenta, Ursula von der Leyen, d’evitar l’escrutini públic i sostreure’s als controls i contrapesos democràtics, i perjudicar així la UE. Als nomenaments polèmics, les reprovacions per mala administració i la passivitat davant els conflictes d’interès, s’hi suma la centralització de decisions dissenyades amb un cercle tancat d’assessors principalment alemanys.

Ara, l’estratègia de Von der Leyen d’escamotejar al Parlament Europeu l’escrutini públic i l’aprovació del reglament del fons de 150.000 milions d’euros per al rearmament ha obert un greu conflicte institucional. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha advertit per carta que, si Von der Leyen persisteix a sostreure a l’aprovació preceptiva dels eurodiputats una qüestió tan crucial per als ciutadans com el rearmament europeu, presentarà una denúncia davant el Tribunal de Justícia Europeu per "soscavar la legitimitat democràtica" de la UE, utilitzant bases jurídiques irregulars per "debilitar les funcions legislatives i de control del Parlament Europeu".

El Tribunal de la UE va concloure el 14 de maig que la CE va incomplir el reglament d’accés públic als documents de la UE i que va violar el principi de bona administració de l’article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE al denegar a The New York Times l’accés als missatges de text intercanviats per Von der Leyen amb el director executiu de Pfizer, Albert Bourla, sobre el contracte de 1.800 milions de dosis de vacunes per a la covid. El Tribunal de la UE va anul·lar la decisió de l’Executiu comunitari de denegar l’accés a aquests documents. Però hi ha molts dubtes que s’arribi a conèixer el text d’aquests missatges, que podrien ja haver sigut esborrats per impedir-ne la lectura.

Von der Leyen, quan era ministra de Defensa d’Alemanya (2013-2019), es va veure embolicada en una situació semblant i es va esborrar el contingut dels seus missatges telefònics al ser investigada pel Parlament alemany el 2019 per haver adjudicat a dit contractes multimilionaris a consultores externes, com per exemple McKinsey, on el seu fill treballava com a associat. Després de la seva elecció com a presidenta de la Comissió Europea, el Bundestag va optar per arxivar la investigació per no perjudicar la imatge d’Alemanya i de la seva nova figura política europea.

A ‘The New York Times’

La sentència del Tribunal de la UE assenyala que la CE va destruir la seva pròpia presumpció de veracitat institucional a l’invocar en primer lloc la inexistència d’aquests documents, malgrat que Von der Leyen i Bourla havien reconegut l’intercanvi d’aquests missatges en una entrevista a The New York Times. Després la CE va al·legar que no eren importants i que no havien sigut registrats i, finalment, va argumentar que ja no obraven en el seu poder, sense explicar què havia passat amb ells, critica la sentència.

Davant la previsió d’una sentència desfavorable, Von der Leyen va adoptar un nou reglament intern de la Comissió Europea el 4 de desembre en què en el seu annex es restringeix l’accés públic a una àmplia gamma de documents i s’afavoreix també l’eliminació dels missatges de text telefònics.

Notícies relacionades

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Els EUA estudien un ‘reality’ en què immigrants pugnin per la ciutadania

El secretisme sobre les negociacions preliminars de Von der Leyen amb Pfizer, on es van fixar les condicions del contracte, ja havia sigut criticat amb duresa pel Tribunal de Comptes de la UE en un informe especial. El Tribunal de Comptes va destacar que la CE es va negar a facilitar qualsevol informació sobre aquestes negociacions crucials, ni sobre les actes de les reunions, ni els termes i condicions acordats, ni sobre l’assessorament rebut.

El Tribunal de la UE ja va condemnar la CE el juliol del 2024 per falta de transparència en els contractes de les vacunes de la covid, i va tornar a condemnar-la el 16 de gener per ocultar informació i documents dels comitès on s’adopten nombroses regulacions.