Geometria variable

Puigdemont se surt amb la seva

L'impulsor d'una heteròclita llista electoral ha derrotat Junqueras i Rajoy

2
Es llegeix en minuts
Puigdemont se surt amb la seva

Geert Vanden Wijngaert

L’independentisme ha resistit i ha salvat els mobles. Ha baixat en diputats (de 72 a 70) i manté pràcticament igual el seu percentatge de vots, una mica més del 47%. Malgrat el fracàs de la declaració d’independència, malgrat les negatives conseqüències econòmiques, malgrat el 155 i malgrat que Carles Puigdemont ha fugit a Brussel·les i Oriol Junqueras dorm a la presó.

És evident que els independentistes no han votat ara tant un programa sinó un sentiment de protesta i rebel·lió contra les estructures de l’Estat espanyol. És possible fins i tot que les penalitats dels dirigents independentistes –que totes les enquestes diuen que els catalans, per una majoria àmplia, consideraven excessives– hagin contribuït a aquesta resistència que s’ha transformat en un victòria pels pèls.

Però si l’independentisme ha resistit, i fins i tot ha mantingut la majoria absoluta, el verdader guanyador és Carles Puigdemont. Amb la seva estratègia, a primera vista aventurista, d’exilar-se i fer soroll a Brussel·les, ha sabut connectar amb el sentiment de la majoria dels votants independentistes. I així ha guanyat la batalla als escèptics dirigents del seu partit, que el van recolzar només com a mal menor, a Junqueras i als dirigents d’ERC, i a l’Estat espanyol, que ara s’ha d’enfrontar a tots els problemes que suposarà que el candidat amb més suport al Parlament estigui a l’exili i que si torna a Espanya s’arrisqui a entrar immediatament a la presó. Una papereta difícil per a Rajoy, que li pot crear greus problemes.

Però el triomf de Puigdemont també és amarg. La primera força no és JxC (34 escons), que queda tres escons per sota de C’s, que és la que, com a formació política, ha guanyat aquestes eleccions. Mentre l’independentisme es radicalitzava i s’estancava en vots (en el 47%), C’s ha passat de 3 diputats (contra el catalanisme de Maragall) a 9, a 25 i ara a 37 escons. La idea que la legitimitat catalana només és l’estelada ha fracassat. L’independentisme només representa mig Catalunya, que, amb l’ajuda d’una llei electoral espanyola, aconsegueix la majoria absoluta al Parlament.

Notícies relacionades

 A més a més, aquesta majoria tornarà a estar en mans dels quatre diputats de la CUP, que posaran obstacles a qualsevol evolució –difícil–cap a la negociació. I Puigdemont no té un partit propi, sinó una coalició estranya. S’haurà d’imposar al PDECat o formar un nou partit, i negociar amb una ERC ressentida que s’ha quedat a només dos diputats i que té el seu líder a la presó.

Puigdemont ha guanyat ERC, ha fet fracassar l’intent d’Iceta de reanimar la tercera via i ha derrotat Rajoy. Però haurà d’actuar sabent que el programa que proposava no tenia ni la consistència ni la força necessàries. I no està gens clar que –cop polític i electoral a part– tingui les qualitats necessàries per treure Catalunya de la crisi i la divisió actuals. I les circumstàncies en què haurà de fer els pròxims passos no ajuden a normalitzar les institucions.