Carnets de feminisme

He sentit més d’una vegada que algunes feministes n’acusen altres de «no ser verdaderament feministes» o de no ser-ho «suficientment». Aquesta actitud desplaça l’atenció de l’opinió a la persona opinada i l’exclou, al considerar que no pertany a un moviment que passa a ser definit segons el que creu que és l’altra persona. Això és molt contraproduent. Primer, perquè el pensament feminista ha avançat mitjançant la constant pregunta de què és el feminisme, qui és el seu subjecte i quines són les estratègies per assegurar els seus drets i quins marcs de referència s'utilitzen per explicar la seva visió del món.  

De fet, és més precís parlar de l'existència de feminismes, en plural, que de feminisme. Fins i tot hi ha hagut moviments protagonitzats per dones que han renunciat a anomenar-se d’aquesta manera. És el cas del womanism, defensat per activistes i acadèmiques africanes i afrodescendents, centrat en les experiències d’aquest col·lectiu, sovint en oposició a un feminisme hegemònic que ha privilegiat les experiències de les occidentals blanques. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 Perquè ser dona és ser catalogada en funció d’una raça, classe social, religió, orientació sexual o cos, centrar-se en qui compta com a feminista pot desviar el focus de quines pràctiques utilitzem per resistir-nos a les diferents opressions i obstacles que afrontem en el dia a dia. No només això, dones que elles mateixes no s’identifiquen com a feministes poden realitzar actes positius per a un conjunt de dones.

Com que les feministes no són alienes al seu entorn, poden tenir actituds masclistes. Se’ls ha de fer veure el seu error, no qüestionar el seu compromís. Altres poden realitzar pràctiques que, si bé no són perjudicials en si mateixes, s’han utilitzat per limitar les dones a una sèrie de rols i representacions. Hi ha feministes que es depilen, altres que es maquillen, i altres que disfruten veient o fent porno. No invalida la seva tasca. Si considerem que ho fa, el nostre repartiment de carnets de feminisme estableix un ideal inabastable per a moltes dones. I això ja ho fa el masclisme.