No manipuleu el feminisme

No manipuleu el feminisme. No digueu ni feminisme ni masclisme, sinó igualtat. No esmenteu tant el mite de les denúncies falses, quan només són el 0,0075% des de l’any 2008, i centreu-vos en el 99,9925% que són verdaderes. No tracteu la violència com un fet aïllat ni de quatre bojos.

Deixeu de presentar el moviment feminista com a dones exagerades que volen perjudicar homes. El feminisme no els vol assassinar, ni violar, ni assetjar, ni marginar a la feina, ni invisibilitzar, ni pagar menys, ni enfonsar la seva autoestima.

Quan dieu «ni feminisme ni masclisme» ho presenteu com extrems i us quedeu en un suposat centre imparcial irreal. Ser feminista és com no ser racista ni ser feixista. És no discriminar i reclamar llibertat. És estar a favor de la igualtat, partint del fet que vivim en una situació on no existeix equitat. És un moviment alliberador davant d’un d’opressor. No hi ha comparació possible.

Fa tres segles, Olympe de Gouges va ser guillotinada a França perquè va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania. La seva condemna, de forma literal, indicava que mereixia aquest càstig perquè havia desafiat el que s’esperava del seu sexe, la cura de la llar, i havia gosat entrar en política. Tres segles després se segueix assenyalant i humiliant les dones que intenten plantejar i debatre, qüestionar la justícia patriarcal i les institucions, i qualsevol altre àmbit que ho requereixi per avançar en igualtat.

Avui és el dia de les violències masclistes i avui en veureu molts casos, però tingueu per segur que són molts més els que no es denuncien, els casos en què la dona pateix i ho fa sola sense explicar-ho; perquè tem una societat que no la creurà, que no la protegirà i que ni tan sols la considerarà víctima. Serà analitzada amb lupa en funció del que digui o faci després, sense tenir en compte el que sent. Aquest espai d’intimitat i de privacitat que les estadístiques no poden representar. Tingueu per segur que el dolor no l’oblidarà mai. Com no oblidem qualsevol fet traumàtic o la mort dels nostres éssers estimats, però tenim el dret de tornar a viure.

I aquí està la clau de l’assumpte. Com més ataqueu el feminisme, més responsabilitat tindreu en els assassinats, en les violacions, en l’assetjament i en tot allò que denigra la dona. Com més ataqueu el feminisme, menys capacitat de reacció tindran les agredides i maltractades. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els que l’ataquen ho fan, sobretot, per una qüestió senzilla: perquè el feminisme ens treu la culpa. El feminisme ens fa conscients i ens apodera. Ens fa entendre que no som casos aïllats, que tot forma part d’un sistema. I que ells, maltractadors i agressors, no són malalts, sinó fills sans del patriarcat. 

Si col·laboreu i recolzeu el masclisme esteu al costat del dolor, de la violència i de la mort. Si col·laboreu i recolzeu el feminisme esteu al costat de la igualtat, de la no-violència i de la vida. Cal posicionar-se. Escolteu el feminisme. És urgent.