Anar al contingut

UN NOU CAS DE DOPATGE

El ciclisme, en eterna sospita

Mónica Marchante

Froome ja és un trampós al carrer. A més, no és espanyol i és ciclista

Vaig seguir la 18a etapa de la Vuelta a Espanya entre Suances i Santo Toribio de Liébana amb la il·lusió de la meva primera vegada, des d’un cotxe en carrera, sentint-me una autèntica privilegiada al veure passar per la meva finestreta els ciclistes, sentint el bon ambient en la neutralitzada, comprovant que algun corredor es despenjava fins i tot en aquells primers minuts, assistint a la lluita per entrar en la nombrosa fuga que només es va formar a prop del quilòmetre 60 de carrera, disfrutant amb l’homenatge que li feia aquell dia l’afició càntabra des de les cunetes a Alberto Contador quilòmetre a quilòmetre, poble a poble, revolt a revolt recordant la gesta d’anys enrere a la Collada de la Hoz, empassant saliva cada cop que Alberto semblava respondre a cada pancarta amb una estirada de les seves, comprovant que el líder, Chris Froome, somreia aquell dia i arribava amb forces a les rampes de Santo Toribio per saltar i esgarrapar uns segons preciosos al segon a la general, Vincenzo Nibali.

Des d’aquest dimecres, aquell líder que va acabar guanyant la Vuelta per primera vegada ja no és el mateix davant els ulls de la gent. Molts ja l’han condemnat. Altres senten que han confirmat les seves sospites davant l’aclaparadora superioritat del ciclista britànic durant els últims cinc anys.

Poc importa que de moment el ciclista no hagi sigut suspès i encara menys que la substància el límit permès de la qual sembla que ha superat el corredor de l’Sky sigui un broncodilatador (Ventolín) que qualsevol ciutadà subministra als seus fills quan pateixen una bronquitis i que la mateixa UCI permet per prescripció mèdica en quantitat limitada. Tant és.

Condemnat

Froome ja és un trampós al carrer. A més, no és espanyol i és ciclista. Els pilots de motos, sense anar més lluny, s’infiltren per córrer i són ídols, sacrificats, gent dura. Les agulles estan totalment prohibides en ciclisme: un corredor que pateixi la picada d’una vespa en carrera i sigui al·lèrgic, per exemple, s’haurà de retirar si vol rebre un antihistamínic en vena. Li va passar a Nibali fa uns anys a la Vuelta i l’UCI no va permetre que se’l tractés. A la NBA no hi ha controls i els cossos dels jugadors es transformen sense dissimular-ho en pocs mesos. Ningú posa el crit al cel.

És un llarg debat el del dopatge. És necessari combatre’l fermament però sense fanatismes ni dobles criteris. Admiro el sacrifici del ciclista els 365 dies de l’any, gent que es juga la vida i que acostuma a anar en bici durant la resta de la seva vida. El passat negre va obligar en el seu moment a prendre mesures dràstiques que cap altre esport suporta. Els ciclistes, entre altres coses, han de notificar on dormen cada dia de la seva vida esportiva.

Tot i així, poc o res ha canviat al carrer. Contador no troba patrocinador nacional per al seu equip. Amb aquest cop li resultarà impossible. Una pena. 

0 Comentaris
cargando