Eleccions catalanes

Observadors, ¿garanties de tots?

El Govern faria bé de no veure la presència de controladors internacionals el 21-D com una ofensa o l'acceptació d'una cosa errònia sinó tot al contrari

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39870046 people heap up ballot boxes after a meeting about the terms 170928090805

zentauroepp39870046 people heap up ballot boxes after a meeting about the terms 170928090805

Res és normal en les pròximes eleccions del 21 de desembre. La convocatòria la va fer el president del Govern després de l’entrada en vigor dels mecanismes de control emparats sota l’article 155 de la Constitució espanyola. Alguns dels candidats estan a la presó acatant una mesura de prevenció totalment desproporcionada i altres estan a Brussel·les des d’on la distància que els separa amb la realitat del dia a dia creix sense pressa, però sense pausa.

Com que aquestes eleccions es plantegen com la solució al conflicte, és necessari i no només desitjable infondre confiança, reduir les tensions socials i disposar de tantes garanties com sigui possible per garantir que no hi hagi cap dubte sobre el procés electoral i sobre els seus resultats. Una d’aquestes mesures (no l’única, en cap cas) és l’observació electoral.

Les missions internacionals d’observació electoral (MOE) estan pensades per acompanyar països en procés de transició democràtica o en situacions polítiques complexes. Aquestes organitzacions analitzen dos àmbits: l’escenari electoral (campanya, ambient previ i accés a participació) i el procés en si mateix considerat (el dia  de les eleccions), mai els resultats. Per això, les missions es divideixen entre els observadors de llarga durada i els de curta durada, i els dos informes equilibren possibles biaixos.

 Espanya, com a membre de la Unió Europea, queda fora d’aquesta obligació tàcita de sotmetre’s a observació externa. Les jornades electorals compten sempre amb interventors i les organitzacions no governamentals que ho desitgen poden acreditar-se per a això. En aquesta ocasió, han sorgit diverses veus des del sector independentista posant en dubte la imparcialitat del procés i, especialment, del recompte. El mateix sistema electoral, que assigna per sorteig els ciutadans que formaran part de les taules, permet el seguiment fins a l’oficina central per al recompte, i assegura que tots els passos de la jornada són públics i visibles, és la màxim garantia democràtica.

   

Notícies relacionades

 No és habitual que estats democràtics sol·licitin la presència d’observadors. De fet, els estats hi solen ser reticents. Es podria donar el cas a instàncies d’una organització electoral com l’OSCE, per exemple, però és remotament possible ja que el seu principal òrgan de decisió és l’assemblea de parlamentaris i resulta poc probable que diputats d’altres països acceptin humiliar així un altre Estat membre.

Ara bé, davant crítiques de possible interferència i davant el sorgiment d’iniciatives ad hoc poc conegudes i establertes, el Govern faria bé de no veure la presència d’observadors internacionals com una ofensa o com l’acceptació d’una cosa errònia sinó tot al contrari: a Espanya els processos electorals compten amb totes les garanties i no hi ha res a amagar. Aclarir qualsevol indici de dubte és a favor de tothom, començant pel mateix Estat, i contribuiria a no encendre encara més els ànims i a validar els resultats finals.