Ni tomba ni resurrecció

Castella i Lleó no serà la tomba del socialisme, ara per ara, però tampoc serà on ha de ressorgir de les seves cendres. A diferència de les últimes eleccions regionals extremenyes i aragoneses, aquí el candidat socialista ha aconseguit la confiança de prou electors. No significa necessàriament que el No a la guerra de Sánchez hagi fet impacte en els ciutadans de Castella i Lleó o que els vots hagin premiat el sanchisme.

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

L’Estat ha imposat l’ancoratge de l’MV Hondius a Tenerife després de l’intent del Govern canari de prohibir-lo

Carlos Martínez, candidat socialista, és un vers lliure que sembla que compta amb gran simpatia a la seva ciutat, Sòria, i que ha sabut defensar les polítiques estatals del PSOE amb matisos i discrepàncies lleials.

El gran triomfador, el popular Mañueco, aconsegueix no només mantenir-se sinó fins i tot millorar els seus resultats. Tot i que en molts casos de governs de llarga durada és fàcil que el costum ajudi a mantenir-se, en els temps tan canviants i moguts que vivim té mèrit ser un actor polític estable. Vox en canvi sembla haver tocat sostre, no arribant al resultat que esperava ni una gran pujada. Ara bé, la dreta i la ultradreta guanyen i això no és una bona notícia. El duo PP-Vox sembla condemnat a entendre’s per governar i, de moment, els d’Abascal no semblen tenir intenció de fer política real: negociar, formar governs, gestionar i acceptar el cost de fer-ho. És més lucratiu no entrar en els governs i poder continuar vivint de criticar els que sí que gestionen. Seguir fora i vendre la narrativa de ser flagell de les elits, dels partits històrics, dels grans líders del bipartidisme, és una estratègia fàcil i beneita per als que es presenten com la veu dels enfadats amb el sistema, però és irresponsable i poc honest. Vox ha de començar a ser política, no només a fer-la. Viure del populisme també s’acabarà, algun dia i llavors hauran d’acceptar participar o desaparèixer. De moment, sembla que encara funciona avivar pors i odi, notícies falses i desinformació i buscar culpables per a cada mal de la gent. L’esquerra de l’esquerra, no obstant, continua sense saber com combatre’l.