LES ELECCIONS DEL 21-D

Una campanya electoral ben estranya

Si la campanya és estranya per ella mateixa, la situació personal de molts dels candidats la complica encara més

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41175504 graf3086  barcelona  03 12 2017   el expresidente de la gene171203141121

zentauroepp41175504 graf3086 barcelona 03 12 2017 el expresidente de la gene171203141121 / Alberto Estevez

Comença una campanya electoral d’allò més estranyaper a unes eleccions encara més estranyes, en les quals tampoc sabem ben bé què triem. L’independentisme ha passat totes les pantalles fins a arribar a la DUI, simbòlica o política, per retrocedir fins al punt de sortida i més enllà. Poca cosa més poden oferir, de manera que intenten convertir el 21-D en un plebiscit sobre el 155 i alimenten les sospites de tupinada, confiats en la fe cega del seu electorat, més compacte que les forces polítiques que el representen, repartides ara en diferents llistes.

Si la campanya és estranya per si mateixa, la situació personal de molts dels candidats la complica encara més. Fugits o empresonats es convertiran en càrrecs electes amb comptes pendents. Podran sortir de la presó, però la inhabilitació penja damunt dels seus caps. Podran prendre possessió del seu escó, però ¿quin marge de maniobra política tenen amb una causa judicial pendent? ¿S’imaginen el pròxim president de la Generalitat ajustant-se l’agenda a les seves compareixences al jutjat? 

En el cas de Carles Puigdemont encara és més complex perquè també hi intervé la justícia belga, que té els seus propis temps per decidir l’extradició. Puigdemont podrà fer campanya a través d’un plasma o un holograma, si els seus recursos econòmics donen per a tant, però només podria recollir l’acta de diputat si tornés a Barcelona i això el portaria de cap a la presó. Si no recullen l’acta, i no hi renuncien, els escons dels fugits a Bèlgica no valdrien res al nou Parlament, però em temo que Puigdemont no aclarirà aquest dubte en campanya, a menys que torni per sorpresa a l’últim moment per buscar rèdit electoral a la seva situació. 

Els dubtes són enormes i afegeixen un plus d’emotivitat i de dramatisme a les eleccions. ¿Votarem com a acte de protesta? ¿Com a intent de seguir avançant en un postprocés? ¿Per esmenar tota la política catalana dels últims anys?

La base social d'ERC

Notícies relacionades

Per a Junts per Catalunya es tracta de restaurar el Govern cessat i el seu legítim president. Per a ERC és seguir ampliant la base social cap a la república, abandonant la unilateralitat. M’imagino que el votant d’ERC voldrà saber si el seu vot fa president Oriol Junqueras o restableix la presidència de Puigdemont, o si va de debò la proposta de Marta Rovira de tenir dos presidents, el simbòlic i l’executiu, com tenim dos papes i dos reis.

El votant del PDECat voldrà saber a quina llista van els seus, perquè Junts per Catalunya diu que no es presenten a aquestes eleccions i Miquel Iceta està construint la seva pròpia sociovergència. El votant d’En Comú Podem voldrà saber si el seu vot sumarà amb ERC o amb el PSC, perquè després de trencar el seu acord amb els socialistes a Barcelona, i recórrer el 155 al Constitucional, la seva equidistància ho sembla menys. Per superar les males notícies, no hi ha res millor que altres pitjors, així que els recordo que després de les eleccions s’ha de formar govern… o estarem condemnats a tornar a les urnes, mentre segueix manant Mariano Rajoy.