Dues mirades

Cirurgia

L'amor i el desamor, el buit, la mesquinesa i la bondat s'executen a càmera lenta davant 60 espectadors

1
Es llegeix en minuts
Cirurgia

Àlex Rigola ja ho va aconseguir amb Ivànov i ara hi ha tornat amb Vania. Escenas de la vida. Anar a l’arrel. Oblidar-se de l’entorn i concentrar-se en l’interior. Fer de Txèkhov un contemporani radical que ens parla, a tots nosaltres, des de la desolació però també des de la misericòrdia. ¿Què ens queda, després de la tristesa, de la derrota, sinó continuar vivint, com fan l’oncle Vània i la seva neboda Sònia?

A pesar de tot. En aquest muntatge, estrenat al Temporada Alta i que es podrà veure fins al gener a Madrid, Rigola tanca públic i actors en un espai reduït, «a la recerca de l’essència de Txèkhov dins una caixa de fusta». ¿I què hi passa, en aquesta caixa on irremeiablement tot s’esvaeix? La vida.

La incertesa i la veritat

Notícies relacionades

¿És sempre la veritat menys dolorosa que la incertesa? No. La incertesa (per vaporosa i feble que sigui) promou encara l’esperança, mentre que la veritat roman i és cruel i despietada. Quan la sap, Irene Escolar, que és una actriu colossal, plora. Mai no oblidaré els ulls on perlegen les seves llàgrimes ni tampoc les llàgrimes de Luís Bermejo, el Vània que sap que ja no hi ha il·lusions ni un futur per a la felicitat sinó una intensa, insondable melancolia.

L’amor i el desamor, el buit, la mesquinesa i la bondat s’executen a càmera lenta davant 60 espectadors que observen ulls i rostres i llàgrimes i esperances vanes. Agafin l’AVE o el cotxe o l’avió i no es perdin aquesta delicada cirurgia del desconsol.