Dastis i el relat

Som un conflicte internacional, cosa que implica l’aterratge de multitud de periodistes estrangers. Avui hi ha a Barce-lona reporters locals, molts dels quals estan bregats en la informació internacional, que treballen com a fixers de mitjans de tot el món, de la mateixa manera que ells solien buscar fixers a l’Àfrica o al Pròxim Orient. La cobertura d’un conflicte internacional té regles, i es nota que  el Govern espanyol no ha fet els deures. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Com a norma general, el corresponsal estranger necessita una història per explicar, busca el pla general en lloc del curt, vol posar cara a la informació. The catalan crisi està prenyada d'errors de comunicació del Govern espanyol. L'última: l'entrevista a Alfonso Dastis a la BBC en què va negar, al crit de 'fake news', la repressió policial de l’1-O a Catalunya, mentre de fons s’emetien les imatges de les càrregues. És un lloc comú dir que l’independentisme ha creat un relat millor que el Govern. És cert que la Generalitat treballa bé la comunicació, però seria fals dir que l’Executiu espanyol només té un dèficit de comunicació; el seu problema és que segons què no hi ha manera de comunicar-ho perquè quedi bonic. 

Despullar sense pietat

En un conflicte, les parts busquen les cròniques a l’estranger per carregar-se de raons o indignar-se. Excepte comptades excepcions, els corresponsals no coneixen tan bé les interioritats com els periodistes locals, però aquesta és la seva gràcia: al ser escrita allunyada dels detalls, la seva crònica va a l’essència i despulla sense pietat el rei. Per això en tots els conflictes la part menys afavorida sempre desacredita el corresponsal. Des de dissabte, són molts els corresponsals que visiten TV-3 i Catalunya Ràdio. Serà difícil que escriguin que intervenir un mitjà de comunicació és un acte de restitució de la legalitat democràtica. En això, novament el Govern espanyol té, més que dèficits de comunicació per marcar el relat, un enorme problema de polítiques. Aquesta història, la d’intervenir mitjans de comunicació, els corresponsals ja l’han explicat a altres llocs. Li agradi o no a Dastis, fins i tot tenen un nom per a això. I no és bonic.