Editorial

Concòrdia, pau i humanitat

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Més enllà del seu caràcter apostòlic i evangèlic, el viatge del papa Lleó XIV a Espanya ha tingut una dimensió social més gran, i fins i tot política, que els dels seus antecessors, Joan Pau II i Benet XVI, quan van visitar Espanya. Davant les Corts Generals, Lleó XIV va defensar tres missatges d’inequívoc contingut públic. Va advertir dels riscos de la polarització, en un dels països més polaritzats d’Europa; va recordar les posicions de l’Església en contra de l’avortament i l’eutanàsia, sabent que la societat espanyola és una de les més seculars, i es va pronunciar en contra de les guerres i a favor d’una resolució pacífica i multilateral dels conflictes internacionals, mentre la guerra seguia al Pròxim Orient i a Ucraïna. "No podem creure en Jesús i promoure la guerra", va afegir, durant la missa celebrada a la Sagrada Família. A Catalunya, durant la visita a la presó de Brians i a la parròquia de Sant Agustí, va demanar respecte i humanitat per als desheretats. I a les Canàries, on va acudir per fer visible el drama de la immigració, va advertir la societat i als governs europeus que "no es pot proclamar la dignitat humana i acostumar-se que el Mediterrani i l’Atlàntic siguin cementiris sense làpides". En un viatge el principal objectiu del qual era la renovació de la fe en una societat fortament secularitzada, no han faltat tampoc les al·lusions a Catalunya. Lleó XIV va parlar en català moltíssim més i amb més naturalitat que els seus antecessors i va deixar un subtil missatge d’unitat des de la primera homilia que va pronunciar a l’arribar a Barcelona, dirigit a una comunitat de creients que ha patit una dècada de profunda divisió durant el procés i encara una altra en què ha de renovar el seu model d’integració dels nouvinguts.

Ningú hauria d’intentar patrimonialitzar aquests missatges. En primer lloc, perquè són els d’un Papa davant un moment d’incertesa de la societat i de la mateixa Església. Lleó XIV aspira que suposin un revulsiu espiritual i moral, després de dècades de dificultats per a la mateixa Església, com a conseqüència de la persecució patida en alguns països, els abusos comesos per religiosos i l’aparició de nombroses esglésies cristianes alienes a les orientacions del Vaticà. En aquest context, el seu viatge a Espanya ha posat en relleu el que, probablement, sigui la seva principal aportació a aquest procés de recuperació de la dimensió moral i social de l’Església: la seva capacitat per parlar no només als catòlics sinó a tota la societat. Això no es reflecteix només en la presència del govern, gairebé en ple, als oficis de la Sagrada Família, sinó en la seva capacitat de situar-se en el debat públic. Davant el soroll i la fúria que semblen assaltar la vida política, tant a Espanya com en gran part del món, les paraules del Papa, i també els silencis col·lectius que han acompanyat les seves compareixences, han sigut celebrats. Ningú pensa que resoldran per si mateix els reptes que apunten en l’horitzó i que ell va abordar en la seva encíclica Magnifica Humanitas, feta pública poc abans de la visita. En canvi, per a molts, catòlics, creients d’altres confessions, agnòstics i fins i tot ateus, han suposat un bàlsam que resulta benvingut.

Temes:

Barcelona Govern

Inicia sessió 0 Comentaris