Una resposta de tercera via

Després de la primera carta de dilluns passat en què ni es confirmava ni es desmentia res i tenint en compte l’empresonament dels Jordis, les pressions procedents del món econòmic en forma de fugides i la persistència de les veus europees que segueixen reclamant la tornada a la legalitat i descartar les vies unilaterals, Puigdemont ho tenia molt complicat per donar una resposta capaç d’acontentar els diferents actors que li demanaven accions de signe contrari. Des del govern d’Espanya, PSOE i Ciutadans se li exigia confirmar que no s’havia declarat unilateralment la independència com a únic camí per evitar l’activació de l’article 155. Des de les entitats sobiranistes i des de la CUP se li demanava confirmar la declaració d’independència i fins i tot aixecar la suspensió mentre que tant ERC com PDECat han mantingut una posició més possibilista.

Els gestos del president

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però malgrat les dificultats per conciliar demandes oposades la carta de Puigdemont ha inclòs picades d’ullet encaminades a obtenir el reconeixement de totes les parts. Manté el mandat emanat de l’1 d’octubre tal com reivindicava l’independentisme encara que no hagi elevat la suspensió, segueix tendint la mà al diàleg tal com aquests i els no alineats demanen. I sobretot reconeix, tal com el Govern central i les institucions europees li reclamen, que no hi va haver declaració formal d’independència perquè no va ser votada. Una resposta molt de tercera via perquè implica renúncies i punts de confort per a totes les parts. 

Si des del Govern central es volia un gest ja el té. No hi va haver DUI encara que es digui amb la boca petita. Una altra cosa és que es pretengui una humiliació pública. Aquesta no la tindrà. Ara a Rajoy tan sols li queda optar entre recollir el guant que subtilment li ha llançat Puigdemont o sucumbir a les pressions inconscients que busquen la derrota de l’adversari en comptes de la resolució del conflicte i deixar caure l’espasa de Dàmocles de l’article 155 de la Constitució que, al final, pot acabar sent letal per a totes les parts.