Geometria variable
La prioritat és evitar la DUI
Quan hi ha por a un xoc descomunal, el més assenyat pot ser decretar una pausa
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Policia Nacional assumir la custòdia de l’edifici que l’alberga. /
En les últimes hores, la inquietud sobre el que pot passar avui ha anat en augment. L’ANC ha convocat els seus militants davant el Parlament, esperant que Carles Puigdemont declari la independència, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat que sigui la Policia Nacional, i no els Mossos, el principal responsable de la seguretat de l’edifici judicial.
Amb una participació del 43% en el referèndum de l’1-O i un 38% de sís, segons la Generalitat i sense solvent verificació, proclamar la independència sembla una aventura que no tindria cap acceptació internacional i que comportaria greus conseqüències. Ja s’està veient amb l’èxode dels bancs i de grans empreses, així com amb la manifestació del diumenge contra la desconnexió. Els no nacionalistes també es mobilitzen, i utilitzar el carrer per mesurar suports no és el més intel·ligent. Els hotelers ja ho pateixen. Són dades que el president no hauria d’ignorar. A més, hi ha la gairebé pràctica seguretat que la DUI provocaria la suspensió de l’autonomia.
Per això el clam per evitar-la s’ha fet els últims dies molt ampli i transversal. No són tan sols els contraris a la independència, ni el món econòmic, ni els partidaris de la tercera via del PSC, ni els comuns d’Ada Colau, ni els antics sobiranistes del PSC com Antoni Castells, que diumenge va publicar un preclar article a l’Ara, ni membres del mateix Govern com Santi Vila, el conseller d’Empresa. Hi ha un sentiment general, de gent molt diferent, que la prioritat és evitar la DUI.
El més assenyat és fer marxa enrere
L’independentisme no vol fer marxa enrere en el greu error de les dues lleis de ruptura que van donar origen a una situació que tan sols pot durar molt poc temps, la coexistència en un país de dues legalitats: la constitucional i la de nou encuny.
El president s’enfronta a un greu dilema. Si declara la independència, posa en risc el règim autonòmic actual i poden patir tant l’economia com la pau social. Si, contràriament, fa marxa enrere –el més assenyat–, defraudarà bona part dels seus seguidors –no tots– i la CUP pot rebentar la seva majoria parlamentària. Però seguir endavant és massa aventurat. Només té dues solucions acceptables. Una, convocar noves eleccions. Dos, decretar una pausa i obrir una ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris per intentar un consens polític més inclusiu. Quan amenaça una gran catàstrofe, o un xoc descomunal, una pausa per repensar i renegociar pot ser el més convenient.
Notícies relacionades
El conflicte es va agreujar molt amb la sentència del 2010 sobre l’Estatut. I el 2015 es va cometre un altre doble error a Barcelona i a Madrid. L’independentisme va proclamar haver guanyat les eleccions plebiscitàries (el prohibit referèndum) amb el 47,8% dels vots. Madrid –pitjor encara– va creure que a un 47,8% només calia contestar-li amb la legislació vigent. Ara tot s’ha enverinat al màxim i el cum laude de l’estupidesa seria seguir en l’espiral del xoc fins a arribar a un punt irreversible. Avui, Puigdemont mou fitxa.
Referèndum a Catalunya Independència de Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI)
