La clau

El nostre Maig del 68

1
Es llegeix en minuts
El nostre Maig del 68

ALBERT BERTRAN

Una gran part de la generació jove està vivint els esdeveniments d’aquests mesos a Catalunya com una epopeia de la qual se senten protagonistes principals. La mobilització al voltant del referèndum de l’1-O és el seu Maig del 68. Els nois dels instituts i de les facultats no oblidaran mai les seves peripècies d’aquests dies.

La resistència davant l’actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional als col·legis electorals els ha brindat, a més a més, el punt heroic que els faltava a les grans manifestacions de la Diada o en les vagues sense cost de les universitats. Ara, com els universitaris parisencs de fa mig segle, han enarborat el prohibit prohibir  i s’han enfrontat a un Estat descol·locat que ha acabat, com a la França de De Gaulle, perdent els papers enmig de la fúria.

Si l’independentisme català té un component sentimental és sobretot entre aquesta generació hiperpolititzada. Assolats per la precarietat, molts joves s’han apuntat a la revolta perquè l’independentisme els ha ofert un salvavides. Cap altre moviment –el 15-M o la lluita pels refugiats– ha tingut tant èxit a les aules com el de la reivindicació de la república catalana. 

Demanem l’impossible

Notícies relacionades

Els joves han ignorat en molts casos arguments racionals contraris a la secessió, per més que afectin el seu futur. Com la generació dels seus pares o els seus avis, han decidit sumar-se a la utopia: siguem realistes, demanem l’impossible.

 Sorprèn que aquests joves només sentin des del costat oposat el missatge que estan manipulats per un sistema educatiu asfixiant, de manera que el seu paper en la història resulta del tot menyspreat. Un insult a la seva provada intel·ligència política. Ningú al Govern sembla preguntar-se per què la idea de separar-se d’Espanya resulta tan atractiva per a uns joves que no van viure el franquisme i disposen d’un alt nivell d’educació i de consum i que, no obstant, pensen encara que a sota de les llambordes hi ha la platja.