El dia que Bartomeu va decebre l'afició
bartomeu
Era un dia per ser ferm en el compromís històric del club i per ser fidel a si mateix. No era el dia per titubejar. Amb bona part de la seva massa social forcejant als carrers per poder votar, el FC Barcelona havia de carregar de contingut l’encertat comunicat de fa uns dies en què va condemnar qualsevol acció contra la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a decidir.
En lloc d’això, una dividida junta directiva es va deixar guanyar pel bàndol que va propugnar jugar a porta tancada i, de passada, es va deixar arrabassar una part de dignitat institucional. Es va precipitar de cap a una decisió salomònica que potser va fer feliços el gruix dels jugadors, però va expandir el descontentament entre la comunitat de seguidors.
De les tres opcions que tenia al davant, possiblement va adoptar la pitjor. Podia haver fet cas omís de la Lliga de Javier Tebas i suspendre unilateralment el partit, o bé que l’equip jugués davant el caliu de l’afició i que aquesta s’expressés, o es desfogués, públicament com millor ho considerés. Al final, el que queda és que la junta de Josep Maria Bartomeu es va plegar davant Tebas i va silenciar la veu dels barcelonistes.
Va presumir de projectar una fotografia potent amb les grades buides quan en realitat, al prendre una decisió a mitja hora només d’iniciar-se el partit, va emetre un missatge dubitatiu. Mentre la ciutadania visualitzava imatges de violència contra el nervi del que representa el club, la seva decisió es contradeia amb el moment excepcional que va admetre que vivia el país. 'The show must go on', va venir a dir.
Bartomeu, que era partidari de suspendre el xoc, ha provocat una crisi interna plasmada amb la dimissió de dos directius. Però això és el menys important. El que és rellevant és que probablement es va fallar a si mateix al prendre una decisió que no recolzava inicialment i va fallar al seu càrrec al delegar una responsabilitat institucional en un vestidor que sempre prioritzarà jugar, peti qui peti. De Gerard Piqué només n’hi ha un.
De fet, està bé que el cos tècnic i els jugadors anhelessin jugar. Perfecte, són professionals. Però en situacions com les viscudes ahir una directiva ha d’auscultar el cor de la seva massa social en un context de tanta sensibilitat. Bartomeu ha decebut i entristit, com possiblement no ho havia fet abans durant el seu mandat, a un important sector de barcelonistes, inclosos els propis, als quals els costarà girar full. A molts no els hauria importat perdre aquests sis punts i el liderat. Hauria fet la persecució de la lliga més èpica i tot.
