Carta a Évole

Benvolgut Jordi, col·lega,  

Disto molt, moltíssim, dels que et volen linxar i dels que et difamen per parlar de l’equidistància. Admiro la teva feina i penso, com tu, que el dubte no solament és positiu sinó necessari, una virtut a la qual no podem renunciar si no ens volem veure engolits per les certeses eixorques. Aquí, m’hi trobaràs sempre. Però disto també d’algunes de les teves reflexions. En l’arrel llatina de 'distar' hi ha la separació i també la diferència. La distància –el recorregut entre extrems– i la discrepància. Diferir. Ser diferent.

  

  I escric no pas des de l’equidistància sinó des del posicionament polític. Crec amb honestedat que «evitar que els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societats democràtiques». Ho va dir Ahmed Galai, a la imponent sala Torres Garcia (enmig d’aquelles nimfes noucentistes que filosofen i declamen) i ho van rubricar no sé quantes personalitats de primer nivell.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

 No entenc que l’equidistància hagi de tenir més valors positius que la ubicació en un dels pols. Una de les obliga-

cions dels escriptors, dels periodistes, és ensenyar les cartes. Prendre partit. Hi ha moments en què s’ha de fer. No pas amb la cega fe de l’intolerant sinó amb la intel·lectual convicció de qui s’aferra al dubte com a bandera. I tant que dubto. I tant que hi ha coses que no veig clares. Abomino dels segurs i de les seves seguretats. En la distància, una abraçada cordial.