Editorial

Un Barça sumit en el desconcert

El fiasco dels fitxatges d'última hora té com a teló de fons errors de gestió que no són d'aquestes setmanes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39913868 albert soler  robert fernandez   foto    ignasi paredes170902132249

zentauroepp39913868 albert soler robert fernandez foto ignasi paredes170902132249 / Ignasi Paredes

El futbol d’elit és des de fa anys, a més a més d’un enorme espectacle, un negoci subjecte a un mercat cada vegada més irracional, i els traspassos d’aquest estiu ho han confirmat, amb escreix. L’inesperat traspàs de Neymar al París Saint-Germain ha agitat el futbol europeu com en poques ocasions, i el Barça –protagonista principal, malgrat li pesi, d’aquesta embogida roda de compravendes– n’ha quedat seriosament tocat: els altres clubs han especulat amb l’ansietat blaugrana per omplir l’espai deixat per Neymar i rejovenir i dotar de més qualitat una plantilla declinant. És cert, com van dir ahir els portaveus del club, que els socis no haurien tolerat que es pagués a última hora una fortuna per jugadors que no són cracs mundials, però els mals d’aquest Barça no són només –ni fonamentalment– producte del que ha passat en les últimes setmanes.

El Barça ja fa temps que està sumit en el desconcert, o almenys aquesta és la imatge que transmet. A la incapacitat crònica per rendibilitzar i amortitzar fitxatges –es compren cars molts jugadors que després es venen barats o fins i tot es regalen– s’hi ha unit una estructura tècnica erràtica, amb  superposició de càrrecs i una gestió sense gaires fruits visibles. Una dada especialment preocupant és el truncament de l’ascens al primer equip de joves del planter, una de les senyes d’identitat del club i factor clau en els grans èxits de finals de la dècada passada i la primera meitat d’aquesta. Els errors de direcció i comunicació de la junta han agreujat les contradiccions, i d’aquesta forma s’ha estès la impressió que el timó del club no està regit amb la fermesa deguda.

Josep Maria Bartomeu va arribar fa tres anys a la cúpula del Barça amb la rèmora de la influència del mandat de Sandro Rosell –avui a la presó–, però després va obtenir molta legitimitat: prop de 26.000 vots, el 54% dels emesos. Ara, quan l’afició tem que aquesta vegada sí que pot ser veritat el canvi de cicle en la supremacia futbolística que a Madrid fa anys que anuncien, és quan és més necessari que el president i la seva junta demostrin idees clares i lideratge. Unes virtuts molt necessàries perquè l’equip i el nou entrenador afronten una temporada complexa i necessiten que en el sempre inquiet entorn culer hi regni la màxima tranquil·litat possible.