Victòria parcial de Zelenski
L’acord firmat pels Estats Units i Ucraïna sobre l’explotació dels minerals d’importància crítica que té aquest país –entre els quals les denominades terres rares– és favorable en molts aspectes als interessos de Kíiv, tot i que deixa en l’aire el futur d’aquest país, al no descartar la possibilitat que Washington es desentengui de la seva seguretat. Tot indica, no obstant, que Volodímir Zelenski ha aconseguit unes condicions més positives que les que Donald Trump pretenia quan li va organitzar aquell insòlit parany a la Casa Blanca. Tant en el pla econòmic com en algunes de les implicacions geoestratègiques que es poden deduir d’un acord que permetrà als Estats Units aconseguir unes terres rares que contenen 22 dels 34 elements considerats estratègics per a la producció de les noves tecnologies, la indústria militar i la fabricació de vehicles elèctrics. Tenint en compte que Ucraïna disposa del 5% mundial d’aquest tipus de minerals, el 90% dels quals estan al subsol de la Xina, s’entén l’afany de Trump a fer coincidir l’acord amb els seus primers cent dies de govern.
Malgrat això, es pot parlar de victòria relativa de Zelenski. En primer lloc, perquè el text no vincula l’aportació al fons creat pels dos països per gestionar l’explotació d’aquests minerals a l’ajuda militar que els Estats Units han brindat a Ucraïna fins ara. Aquesta era una pretensió que Trump va exhibir durant la campanya electoral –per desacreditar l’Administració Biden- i que ha reiterat en innombrables ocasions des de la seva arribada a la Casa Blanca. Els ingressos derivats de l’explotació serviran perquè Kíiv pugui comprar a partir d’ara als Estats Units armes necessàries per a la seva defensa. En segon lloc, perquè l’acord preveu que els beneficis que resultin de l’explotació dels minerals crítics seran invertits en la reconstrucció d’Ucraïna durant els deu primers anys. Una clàusula que pot ajudar Zelenski a fer aprovar al Parlament ucraïnès un acord que podia ser vist com una submissió als Estats Units després d’haver lliurat una guerra devastadora en defensa dels interessos d’Occident. En aquest sentit, és significatiu que el text parli d’"invasió russa a gran escala", un terme que Trump mai ha utilitzat. Finalment, l’acord deixa la porta oberta a la incorporació d’Ucraïna a la Unió Europea, en contra de l’opinió de Putin i en uns termes que el president nord-americà mai havia assumit.
No obstant, el text no compromet l’Administració nord-americana en la defensa d’Ucraïna davant la invasió ordenada per Vladímir Putin. En particular en la defensa antiaèria, on l’aportació nord-americana ha sigut determinant. Tenint en compte l’evolució desfavorable de la guerra per a Kíiv en els últims mesos, això constitueix un interrogant de primer ordre sobre el futur d’Ucraïna. També ha de ser interpretat com una nova advertència a la Unió Europea, obligada a reforçar les seves capacitats militars. En aquest aspecte, l’acord reforça les veus que plantegen la necessitat de desenvolupar la defensa d’una Europa postamericana en què els EUA tinguin com a únic objectiu disfrutar de privilegis en la seva relació econòmica amb el continent però sense oferir cap garantia de seguretat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
