'Winter is coming'

2
Es llegeix en minuts
'Winter is coming'

JUAN MANUEL PRATS

L’estiu no s’ha acabat però ja ens anuncien que winter is coming i deu ser veritat perquè, com en els meus pitjors malsons i en les millors sèries, veig dracs deixant anar foc per la boca i caminants blancs dels quals ignoro moltes intencions.

Comença una nova temporada política en el mateix punt que es va acabar l’anterior, amb Mariano Rajoy eludint les explicacions sobre 'Gürtel' i el finançament irregular del seu partit i retraient a l’oposició perdre el temps en foteses quan està en joc, ni més ni menys, que la unitat d’Espanya. El ple era extraordinari per la seva convocatòria, però absolutament ordinari en tota la resta. Faltaven els Supertacañones de l’'Un, dos, tres' amb la seva «'campana y se acabó'» i una frase tipus «acaben amb la meva paciència repetint corrupció i independència».

Això de Gürtel… passa, però el que Rajoy ha deixat ben claret és que ell és el president del Govern perquè l’han votat i a qui no li agradi que presenti una moció de censura, a veure si s’hi atreveixen una altra vegada. Rajoy juga amb avantatge, posar d’acord aquesta patuleia de l’oposició és més difícil que aconseguir que s’entenguin les famílies de Ponent. A vegades aconsegueixen sumar esforços, però en va, com ha demostrat aquest ple extraordinari que com a titular més destacable ha deixat en l’aire aquell «¿Es pensen que som imbècils?» de Joan Tardà.

L’única trama emocionant és la que arriba des de Catalunya, aquí sí que sabem fer sèries que mantenen la intriga fins al final, encara que sigui amb «informació no corroborada de veracitat desconeguda». En els dos últims mesos la trama ha tingut girs inesperats. Un mes abans de l’atemptat a la Rambla es decapitava la cúpula d’Interior i la direcció dels Mossos davant els dubtes de quina llei farien complir quan l’Estat llancés les inhabilitacions i tot el foc valiri contra els independentistes. Ara als Mossos se’ls aplaudeix com a herois, i –no siguem mesquins– se’ls ha de reconèixer que han fet una bona feina en circumstàncies terribles. El meu record per a les víctimes, el més irreparable, irremeiable i tangible d’un atemptat terrorista.

Fa dos mesos els Mossos demanaven quedar al marge de la discussió política, ara en són els protagonistes, en aquesta lamentable dinàmica en què s’ha convertit el debat polític i la informació periodista: l’estàs amb mi o estàs contra mi.

La setmana que ve serà intensa al Parlament, s’haurà de firmar alguna cosa un dia d’aquests. Després celebrem la Diada i d’aquí un mes el referèndum, això serà una olla a pressió.

Notícies relacionades

Marta Rovira diu que ja està tot a punt: urnes, cens, col·legis electorals… només falta que es firmi la convocatòria i el sorteig per elegir els components de les meses. Cristóbal Montoro assegura que no s’ha desviat un euro per a la consulta i que sense pressupost no hi ha referèndum. No perdin el fil que promet ser més inquietant, encara que menys divertit que el de Manuel Bartual a Twitter.

Com em deia aquest estiu un paisà: «A veure si algú fa alguna cosa perquè aquests només fan política».