Lletres

Aquestes lletres que aparenten solidesa són, en realitat, cossos febles, sense gaire consistència. No són, cada una de les lletres de DEMOCRÀCIA, estàtues per exhibir-se en un museu, marbres cisellats i poderosos, imbatibles en la batalla contra el temps. Són, cada una, de la D a la A, el reflex d’una fragilitat, elements fets a base de cartró o d’algun altre material lleuger. Són lletres de posar i treure. Recordo que uns voluntaris les portaven a sobre i les col·locaven davant dels manifestants perquè sortissin a la fo-

to, i després les retiraven perquè la processó fins a arribar al TSJC seguís el seu curs.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

   

 Com passa des de fa temps en tot el que té a veure amb el procés, les metàfores dansen per tot arreu a gust del consumidor. Davant aquestes lletres gràcils, davant la seva inestabilitat volàtil, hi haurà qui hi veurà la pròpia fragilitat de l’aposta política per la independència. La democràcia s’escriu amb robustesa i lleis. Els altres, en les construccions efímeres i mòbils, observen la bondat d’un discurs que no se cenyeix als marbres del museu sinó a la necessitat de ser canviant, d’entendre per democràcia allò que està en els seus orígens. Que el poble decideixi. I jo m’emociono davant l’accent, que fins i tot no sé com se sosté, que encara no sé com es manté aquí, tan a la intempèrie, tan disputat pels uns i els altres.