Anar al contingut
Berta Cáceres, una dona assassinada per defensar la seva gent

ORLANDO SIERRA (AFP)

Berta Cáceres, una dona assassinada per defensar la seva gent

José María Vera

La desprotecció que pateixen activistes anònims a tot el món els fa vulnerables a l'assetjament i la violència

El 3 de març del 2016 Berta Cáceres va ser assassinada a La Esperanza, Hondures. Fa uns dies vaig visitar el lloc i la seva mare, filla i germans. Una família amb dolor encara que sense por.
    

Berta era una activista que defensava el dret dels indígenes a la terra i a l’aigua. En la seva lluita va denunciar 49 projectes hidroelèctrics per incomplir el Conveni 169 de l’OIT que exigeix el consentiment previ, lliure i informat de la població indígena, abans d’aprovar qualsevol obra que afecti el seu medi natural i vital. Un va ser el projecte Agua Zarca que la companyia hondurenya DESA pretén realitzar en territori del poble lenca. Indagar en el cas és sumir-se en la claveguera. En la pitjor combinació de cobdícia, corrupció i violència impune. Berta va ser perseguida i amenaçada abans del seu assassinat, que va ser precedit pels de cinc activistes més del seu entorn. 
  

 Se li va negar la protecció que requeria. Es va posar Berta a la diana per denunciar el que era il·legal. La inesperada pressió internacional va forçar la detenció dels autors materials de l’assassinat, quatre militars i un empleat de DESA. Els que van planejar la seva mort encara segueixen lliures, ideant més dolor a canvi de diners.    

No obstant, recentment hem assistit a dos fets positius. Per un costat els inversors internacionals del projecte Agua Zarca, el banc holandès FMO i el finès FinnFund, s’han retirat del projecte.  Gràcies, activistes, per la vostra pressió.    Per un altre costat,  la missió de l’OEA al país ha obert una investigació pel garbuix d’il·legalitats i tràfic d’influències que estan al darrere de la concessió d’Agua Zarca a DESA. Part dels fets s’inclouen en un informe encarregat per la mare de Berta, Austra Berta Flores Cáceres, realitzat amb suport d’Oxfam, on s’aprofundeix en el contracte i es recullen les «inversions socials» de DESA a les comunitats lenques. 500.000 euros en aliments, pinyates per a nens i motxilles escolars. Empreses que capturen per dècades una renda centenars de vegades més gran i que pretenen comprar voluntats amb miserables regals a la població, el dret de la qual a l’alimentació i a l’educació hauria de ser cobert per l’Estat, que no ho fa per desídia i perquè la renda se la queden empreses com DESA. Tot quadra.
  

Opinió exprés

La mà que va ordenar matar Berta Cáceres

RAMÓN LOBO

  La crua realitat és que si van assassinar una figura coneguda com Berta, la desprotecció que pateixen activistes anònims a tot el món els fa molt vulnerables a l’assetjament i la violència. El 2015 van ser assassinats 122 defensors de drets humans a l’Amèrica Llatina. S’oposaven a plans miners, energètics, a l’acaparament de terres. La majoria dels crims queden impunes: a Mèxic, el 98%; a Colòmbia, només sis de 219 assassinats han tingut sentència.

I seguiran matant fins que es forci la indústria extractiva a complir la llei i donar prioritat a la població. Dic forçar, no esperem passos voluntaris que impedeixin maximitzar el benefici. Mentrestant, els estats han de complir amb la seva responsabilitat de protegir les defensores i lluitar contra la impunitat. I si no és així, no ho dubtin, seguirem denunciant la violació de drets humans i la cultura de la mort.