Berta Cáceres, una dona assassinada per defensar la seva gent
La desprotecció que pateixen activistes anònims a tot el món els fa vulnerables a l'assetjament i la violència
37503506 60 /
El 3 de març del 2016 Berta Cáceres va ser assassinada a La Esperanza, Hondures. Fa uns dies vaig visitar el lloc i la seva mare, filla i germans. Una família amb dolor encara que sense por.
Berta era una activista que defensava el dret dels indígenes a la terra i a l’aigua. En la seva lluita va denunciar 49 projectes hidroelèctrics per incomplir el Conveni 169 de l’OIT que exigeix el consentiment previ, lliure i informat de la població indígena, abans d’aprovar qualsevol obra que afecti el seu medi natural i vital. Un va ser el projecte Agua Zarca que la companyia hondurenya DESA pretén realitzar en territori del poble lenca. Indagar en el cas és sumir-se en la claveguera. En la pitjor combinació de cobdícia, corrupció i violència impune. Berta va ser perseguida i amenaçada abans del seu assassinat, que va ser precedit pels de cinc activistes més del seu entorn.
Se li va negar la protecció que requeria. Es va posar Berta a la diana per denunciar el que era il·legal. La inesperada pressió internacional va forçar la detenció dels autors materials de l’assassinat, quatre militars i un empleat de DESA. Els que van planejar la seva mort encara segueixen lliures, ideant més dolor a canvi de diners.
No obstant, recentment hem assistit a dos fets positius. Per un costat els inversors internacionals del projecte Agua Zarca, el banc holandès FMO i el finès FinnFund, s’han retirat del projecte. Gràcies, activistes, per la vostra pressió. Per un altre costat, la missió de l’OEA al país ha obert una investigació pel garbuix d’il·legalitats i tràfic d’influències que estan al darrere de la concessió d’Agua Zarca a DESA. Part dels fets s’inclouen en un informe encarregat per la mare de Berta, Austra Berta Flores Cáceres, realitzat amb suport d’Oxfam, on s’aprofundeix en el contracte i es recullen les «inversions socials» de DESA a les comunitats lenques. 500.000 euros en aliments, pinyates per a nens i motxilles escolars. Empreses que capturen per dècades una renda centenars de vegades més gran i que pretenen comprar voluntats amb miserables regals a la població, el dret de la qual a l’alimentació i a l’educació hauria de ser cobert per l’Estat, que no ho fa per desídia i perquè la renda se la queden empreses com DESA. Tot quadra.
La crua realitat és que si van assassinar una figura coneguda com Berta, la desprotecció que pateixen activistes anònims a tot el món els fa molt vulnerables a l’assetjament i la violència. El 2015 van ser assassinats 122 defensors de drets humans a l’Amèrica Llatina. S’oposaven a plans miners, energètics, a l’acaparament de terres. La majoria dels crims queden impunes: a Mèxic, el 98%; a Colòmbia, només sis de 219 assassinats han tingut sentència.
I seguiran matant fins que es forci la indústria extractiva a complir la llei i donar prioritat a la població. Dic forçar, no esperem passos voluntaris que impedeixin maximitzar el benefici. Mentrestant, els estats han de complir amb la seva responsabilitat de protegir les defensores i lluitar contra la impunitat. I si no és així, no ho dubtin, seguirem denunciant la violació de drets humans i la cultura de la mort.
