Balanç d'Oxfam Intermón

Un any de crisi i esperances

El 2018 tanca amb massa conflictes creats i esperonats per l'ésser humà

Es llegeix en minuts
Un any de crisi i esperances

A UNICEF UN073959 Clarke for UN

Acabo de tornar de l’Iraq, que es refà després del dur conflicte amb l’ISIS. Visitar camps de desplaçats i conversar amb famílies en la destruïda Mossul permet apreciar la brutalitat de la guerra i el seu impacte devastador sobre la població. Reconstruir infraestructures costarà diners. Refer la convivència, si és possible atesos els interessos en joc, és tasca d’anys i d’una política que defensi també les minories.

L’Iraq trontolla després del conflicte mentre la seva gent lluita per recuperar les seves vides. Visitar el programa d’Oxfam permet sentir la profunda esperança de les seves dones i nenes, la seva tenaç resistència.

El 2018 tanca amb massa crisis creades i esperonades per l’ésser humà. L’ONU  calcula que 132 milions de persones necessitaran assistència humanitària el 2019, víctimes de conflictes o del canvi climàtic, que ja expulsa de les seves terres milers de famílies cada dia.

La més destructiva és la del Iemen, on una de cada tres persones està a punt de patir fam. L’esperança és en el fràgil acord d’alto el foc a la ciutat portuària de Hodeida. Un senyal positiu que permet l’entrada d’aliments i subministraments essencials.

El lamentable paper d’Espanya

Es pot recordar el lamentable paper d’Espanya en aquestes dues crisis. Va vendre armes a l’Iraq el 2015 i el 2016, en ple conflicte. I ocupa l’exitós quart lloc en les exportacions de bombes i projectils a l’Aràbia Saudita, l’exèrcit de la qual és reconegut per massacrar civils al Iemen. No obstant, res pel costat del’ajuda humanitària. Per a això no hi ha ni un euro.

El 2018 es van oblidar, un any més, moltes crisis, sobretot africanes. Sudan del Sud, amb esperança pel nou acord de pau; les enquistades del llac Txad i República Centreafricana; un nou brot d’ebola a la República Democràtica del Congo. Llocs on “la comunitat internacional” es preocupa per extreure-hi matèries primeres i amb prou feines assegura uns quants fons per a missions humanitàries.

Milers emprenen la fugida, arriscant la vida a la recerca de seguretat i oportunitat per a les seves famílies. Les veiem lluitar contra les ones al Mediterrani i la set al desert, plorar de pena a les illes gregues, enfrontar les concertines espanyoles, escapar-se de Veneçuela o arrossegar-se fins a la frontera amb els Estats Units.

La seva veritable esperança està en solucions polítiques que enfrontin les causes de les crisis.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentrestant, aquesta esperança es recolza en organitzacions com Oxfam. Som amb aquestes persones a la frontera del sofriment, entre la vida i la mort. En llocs extrems, assegurant l’aigua potable, l’aliment i la protecció. Denunciem la venda d’armes i les injustícies sobre les persones que emprenen rutes insegures per salvar-se.

Et pot interesar

L’esperança més profunda ens l’ensenyen elles. Els homes, i sobretot les dones, que s’aixequen cada matí enmig de bombes, que lluiten per les seves famílies on no hi ha legalitat, ni tan sols humanitat. Que esperen contra tota esperança. La seva esperança i les seves ganes de viure ens encoratgen.

El 2018 ens va oferir el privilegi de ser al seu costat, un any més. Gràcies immenses també als qui ens recolzen en aquesta tasca.