Doble desigualtat

En una societat fortament desigual, com és l’espanyola després de la crisi, estar del costat dèbil de l’equació econòmica o social és molt dur. I més encara si el que es pateix no és només una faceta d’aquesta desigualtat extrema, sinó algunes, com els passa a les treballadores empobrides: a la precarietat del mercat laboral sumen la desigualtat de gènere.  

Les xifres mostren un deteriorament del mercat laboral. un deteriorament del mercat laboral. Els llocs de treball més mal remunerats impliquen salaris baixos –associats amb freqüència a llargues jornades–, temporalitat i parcialitat no desitjada. Els salaris més alts es van mantenir durant la crisi i han crescut després, però els més baixos van caure amb força sense que gairebé s’entrevegi recuperació.

Les cadenes de subcontractacions, subocupació i autoocupació forçada porten bon nombre de treballadors a la incertesa absoluta. Si abans de la crisi tenir feina era pràcticament una garantia de sortir de la pobresa, després ha sorgit a Espanya el fenomen del "treballador pobre" o, més freqüentment, "treballadora pobra".

Hi ha xifres molt preocupants. La bretxa de gènere exigiria a les dones treballar una mitjana de 52 dies a l’any per obtenir el mateix salari que els homes. Hi ha empreses on encara es paga menys a una dona que a un home al mateix lloc, i les dones ocupen el gruix dels llocs de treball de pitjor qualitat.

De fet, el 65 % de les persones amb llocs de treball en el terç de salari més baix són dones. I tenen doble probabilitat de tenir una feina a temps parcial indesitjada.   

Les conseqüències en forma de pobresa i discriminació per gènere són evidents. Especialment en l’àmbit de les cures, remunerades o no. L’atenció a la infància, la vellesa i la dependència recau majoritàriament sobre les dones. És un sector, juntament amb l’hostaleria i la restauració, molt afectat per la precarietat. I les dones hi ocupen gairebé el 90 % dels llocs de treball. A més, aquestes tasques obstaculitzen les oportunitats de carrera professional de les dones. El seu desenvolupament es frustra pel treball no remunerat de cura de fills o persones dependents. La meitat de les dones que treballen a temps parcial ho fan per aquest motiu.  

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquesta doble discriminació, laboral i de gènere, té com a conseqüències greus la pobresa i l’exclusió social. Si la dona és migrant o cap de família monomarental, té moltes més possibilitats de ser pobra.

Mesures positives 

El Govern està llançant algunes mesures positives per afrontar la precarietat laboral sagnant. Més inspecció laboral, control de les subcontractacions, increment del salari mínim i d’altres. És imprescindible seguir en aquest camí i aplicar una estricta mirada de gènere, incloent la igualació de permisos de paternitat i maternitat, la transparència en escales salarials i la lluita expressa contra la bretxa salarial entre homes i dones. Perquè la pobresa laboral és femenina. A tot Europa i, especialment, a Espanya.