Anar al contingut
La mà que va ordenar matar Berta Cáceres

ORLANDO SIERRA (AFP)

La mà que va ordenar matar Berta Cáceres

RAMÓN LOBO

Al darrere de l'assassinat d'activistes mediambientals hi ha grans companyies multinacionals

Ser defensor dels drets humans és una activitat d’alt risc en qualsevol part del món, incloses algunes democràcies. A l’Amèrica Llatina pot ser mortal: el 77% dels 281 activistes assassinats el 2016 eren llatinoamericans. Berta Cáceres, una de les més conegudes, defensava el dret a la terra del poble lenca, contrari a la construcció d’una presa a Aguas Zarca, al nord-oest d’Hondures. Un any després de la seva mort, el crim continua impune malgrat les vuit detencions. Ni hi va haver ni hi ha investigació independent.

És important saber qui va disparar i qui va manar disparar perquè el degoteig de morts no ha acabat. El perill procedeix d’un entramat d’interessos en què es barregen sicaris de les forces especials amb empresaris sense escrúpols. Quan la filla de la Berta, Olivia Zúñiga, assegura que Hondures, un dels països amb més criminalitat del món, «està governada per l’elit criminal d’empresaris al servei de multinacionals», sap de què parla perquè ho està patint. És una víctima més. Així mateix, la periodista 'freelance' Nina Lakhani ha publicat aquesta setmana a 'The Guardian' un reportatge que assenyala tropes d’elit entrenades pels Estats Units en la lluita contrainsurgent com a responsables materials del crim. No ho coneix només per haver-ne sentit parlar, en té proves obtingudes als jutjats.

Dos dels implicats, Mariano Díaz Chávez i el tinent retirat Douglas Geovanny Bustillo, van rebre entrenament a l’Escola de les Amèriques que des del 1984 està a Fort Benning (Geòrgia) sota un nom més presentable: Institut de l’Hemisferi Occidental per a la Cooperació en Seguretat. A l’Escola de les Amèriques, que abans va estar a la zona del Canal de Panamà sota sobirania dels EUA, van rebre formació ¿criminal? els principals dictadors i torturadors de l’Amèrica Llatina.

Cap d’intel·ligència militar

Segons el treball de Lakhani, Díaz va ser nomenat el 2015 cap de la intel·ligència militar de l’Exèrcit; en el moment de l’assassinat de Cáceres estava a punt d’ascendir a tinent coronel. Les proves judicials a les quals va tenir accés la periodista inclouen missatges xifrats de telèfon amb referències a l’assassinat. Díaz i Bustillo serien els executors d’un entramat més ampli. L’empresa que pretén portar a terme la presa hidroelèctrica es diu DESA (Desenvolupaments Energètics Societat Anònima), fundada el 2008 i amb seu a Tegucigalpa.

L’oenagé Global Witness titula el seu informe de gener 'Hondures, el lloc més mortífer per defensar el planeta'. L’estudi argumenta que dos dels detinguts tenen vincles amb DESA i quatre amb l’Exèrcit. Afirma que Douglas Bustillo era el cap de seguretat de l’empresa. L’oenagé, dedicada a la lluita contra la corrupció, recorda que DESA ha rebut finançament del Banc Holandès de Desenvolupament (FMO) i de Finnfund, controlat pel Govern finlandès, a més a més del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica.

Moltes altres morts

Després de la mort de Cáceres han estat assassinats a Hondures Nelson García Lebisa Janeth Urquia, activistes del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), entitat fundada per Cáceres el 1993. Per motius semblants –la pugna entre la defensa dels drets de les persones i els interessos de conglomerats econòmics– ja han estat assassinats el 2017 Isidro Baldenegro (a Mèxic), Laura Vásquez (a Guatemala) i Emilsen Manyoma (a Colòmbia).

El motiu de l’oposició dels lenca a la presa d’Aguas Zarca és el riu Gualcarque, una zona sagrada on viuen els esperits de les nenes indígenes. Alguns sostenen que els lenca són d’origen maia. Per als maies, i per als indígenes en general, la terra ho és tot. Hi ha les seves arrels, els seus avantpassats, els seus morts. La terra és pertinença i identitat. Molts pobles maies –com els q’eqchi’s, al Polochic de Guatemala, que es van enfrontar a la sucrera Chabil Utzaj– tenen títols de propietat que daten de l’època de la colònia espanyola i que els governs actuals no reconeixen.

En el cas d’Aguas Zarca, l’Executiu que va aprovar la presa neix d’un cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya. No van trigar ni un mes a aprovar la llei general d’aigües que atorga les concessions. No hi va haver informació, consulta ni consentiment dels afectats.

El que passa a Aguas Zarca no és un cas aïllat, és el patró de comportament a l’Amèrica Llatina. Grans empreses multinacionals subornen governants en països que acaben de sortir de dictadures. Els grans contractes neixen de la corrupció. Són persones com Berta Cáceres les que enarboren les banderes de la justícia i dels drets. És el nostre deure, de governs com l’espanyol i de tota la ciutadania, exigir el càstig dels assassins i dels seus còmplices. I també de preguntar-nos quin codi ètic compleixen les nostres empreses en els seus negocis a l’exterior.