Kim fuig cap a l'abisme
El desafiament nord-coreà s'ha convertit en la patata calenta dels líders mundials
zentauroepp39164551 north korean leader kim jong un looks on during the test fir170705194026 /
Els escarafalls propagandístics que han acompanyat el llançament del míssil Huansong-14 és la mostra més clara que Kim Jong-un ha emprès una fugida frenètica cap a l’abisme. La supèrbia del dirigent nord-coreà és fruit d’una por creixent a un cop d’Estat interior o a una operació quirúrgica exterior. Qui llança que «els bastards nord-americans no estaran gaire contents amb aquest regal enviat per l’aniversari del 4 de juliol» sap que la combinació d’avenços tecnològics i guerra verbal té moltes possibilitats de desencadenar una autèntica conflagració.
El desafiament nord-coreà s’ha convertit en la patata calenta dels líders mundials, mentre Kim Jong-un atia l’enfrontament entre ells per guanyar temps en la seva carrera per emular Harry Truman i llançar una bomba atòmica. Donald Trump va reaccionar a la prova del míssil, que suposadament és capaç d’arribar a les costes d’Alaska, desafiant la Xina a «fer un moviment de pes a Corea del Nord que posi fi a aquesta desraó per sempre» i reforçant la presència militar a la zona.
Al mateix temps, Xi Jinping i Vladímir Putin, reunits a Moscou, després de condemnar enèrgicament el nou llançament, carregaven contra el desplegament de «forces de fora de la regió» i de sistemes antimíssils –en referència al THAAD que el Pentàgon instal·la a Corea del Sud– que soscaven «els interessos estratègics dels estats de la regió».
L’anomenat «regne ermità» està cada dia més sol. L’entesa Washington-Pequín, preferiblement extensiva a Moscou, Tòquio i Seül, s’alça com a via única per abordar amb seny un canvi de règim. L’asfíxia és galopant. A les creixents sancions internacionals que suporta Pyongyang des que va iniciar el seu programa nuclear fa més d’una dècada, s’hi va sumar la decisió de Pequín del 28 de juny de suspendre-li les vendes de combustible, després que a principis d’any anunciés que no li comprarà més carbó. La companyia estatal de petroli xinesa, CNPC, va subministrar a Pyongyang l’any passat 96.000 tones de gasolina i 45.000 de dièsel.
Què s’ha de fer amb Corea del Nord serà una de les primeres qüestions que s’abordaran en la cimera del G-20 que se celebra aquest cap de setmana a Hamburg. La desestabilització del nord-est d’Àsia tindria greus conseqüències en l’economia mundial. Amb l’excepció de Pyongyang, al G-20 s’asseuen tots els directament involucrats en la crisi nord-coreana: els EUA, la Xina, Japó, Corea del Sud i Rússia. La recerca d’una solució consensuada és fonamental no només per impedir un nou holocaust nuclear, sinó també per evitar més patiments a la maltractada població nord-coreana, que suporta greus restriccions alimentàries perquè més d’un terç del pressupost nacional s’utilitza en l’afany atòmic de Kim Jong-un.
El líder nord-coreà s’ha envoltat d’una guàrdia pretoriana i, segons l’espionatge sud-coreà, dorm cada dia en un lloc diferent. Després d’executar una gran part del cercle de poder que va heretar del seu pare, el seu obsessiu temor a un cop palatí s’ha tornat tan paranoic com la seva dèria nuclear.
