Taiwan, eleccions crucials

Surt com a favorit el vicepresident Lai Ching-te, del governant Partit Democràtic Progressista (PDP). El fracàs de l’oposició per presentar un candidat únic facilita el camí del candidat independentista i agreuja la volàtil situació de l’estret. El Partit Nacionalista Xinès (KMT) i el Partit Popular de Taiwan (PPT), pròxims a Pequín, respecten l’anomenat Consens de 1992 entre la Xina i Taiwan, segons el qual hi ha "una sola Xina" i dues interpretacions d’aquesta. El PDP ho rebutja.

La guerra d’Ucraïna ha consolidat en el lideratge comunista el convenciment que els EUA "utilitzen Taiwan com un peó per frenar la Xina". D’aquí, que l’eventual triomf dels independentistes sigui vist com l’avantsala d’un conflicte més gran, que podria desencadenar-se de manera accidental o si es creuen les línies vermelles sobre la sobirania de l’illa.

La tornada de la geopolítica ha obert un abisme entre Washington i Pequín, en el qual Taiwan apareix com la taula de salvació d’un o altre en un joc de suma zero. D’una banda, l’assertivitat xinesa; de l’altra, la creixent hostilitat dels EUA envers la República Popular reflectida en la guerra comercial desencadenada per Trump i en la tecnològica i la ideològica de Biden, que pretén dividir el món entre democràcies i autocràcies.

Per al Partit Comunista Xinès, l’anomenada illa rebel, refugi dels nacionalistes després de perdre la Guerra Civil el 1949, és "una qüestió existencial, de vida o mort". Pequín insisteix que vol una reunificació pacífica, però afirma que recorrerà a la força si miren d’impedir-la i canviar l’statu quo. Colonitzada pel Japó després de la primera guerra contra la Xina (1894-1895), el PCX veu el reagrupament com el tancament del "segle de la humiliació", quan les potències estrangeres van posar de genolls l’Imperi del Centre.

Per als EUA, aquesta unificació significaria el final de la seva hegemonia a Àsia. Tant pel potencial tecnològic de Taiwan, que inclou el primer fabricant mundial de microxips avançats, la TSMC, com perquè l’Armada xinesa tindria lliure accés al Pacífic. La nord-americana, per contra, patiria limitacions per defensar els seus aliats, el Japó i Corea del Sud.

En la trobada del novembre entre Joe Biden i Xi Jinping, el president xinès va demanar al seu homòleg nord-americà que deixi d’armar Taiwan, li va assegurar que la Xina no s’està preparant per a una invasió imminent, que la "reunificació és imparable" i li va advertir que l’illa és el problema "més gran i més perillós" de les relacions bilaterals. Biden va insistir que Pequín s’havia d’abstenir d’interferir en les eleccions de Taiwan i va destacar que els EUA respecten el principi d’"una sola Xina".

Abans de trencar relacions diplomàtiques amb Taipei per establir-les amb Pequín el 1979, Washington es va comprometre a subministrar a Taiwan armes per defensar-se, però va deixar en "ambigüitat estratègica" la decisió de recolzar-la o no si l’envaeixen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El PCX tem que els independentistes, que governen des del 2016, s’envalenteixin si tornen a guanyar i, encoratjats per "forces estrangeres", creuin la ratlla vermella que faci detonar un conflicte militar o un bloqueig. Lai, més radical que Tchai Ing-wen, s’ha compromès a seguir la via moderada de la presidenta, que inclou evitar moviments que condueixin a la independència de iure.

La malaptesa xinesa va omplir de pedres el camí electoral del KMT i el PPT. L’últim llibre blanc sobre la política cap a Taiwan, de l’agost del 2022, elimina el compromís anterior de no estacionar tropes de l’Exèrcit Popular d’Alliberament a l’illa en cas de reunificació. Tampoc esmenta, com indicava el text publicat el 2000, que es concediria a Taiwan "un alt grau d’autonomia". No ho tenen fàcil, els taiwanesos hauran de pensar tres vegades qui donen el seu vot.