L’economia xinesa no obeeix Xi

L’Estat xinès ha invertit ingents quantitats del seu fons sobirà per estabilitzar el mercat, però no ho aconsegueix. El 2023 va ser el tercer any consecutiu de pèrdues rècord a la borsa i el 2024 no pinta millor, tot i que alguns analistes assenyalen que la llum al final del túnel pot trobar-se en la retallada més gran de la Xina de la seva taxa de referència clau per a préstecs hipotecaris, realitzada el 20 de febrer. Això podria comportar noves mesures per apuntalar el mercat immobiliari i impulsar l’economia.

Entossudit a reduir les enormes desigualtats socials generades per tres dècades d’una arrencada econòmica incomparable i acabar amb l’especulació i la corrupció del maó, Xi Jinping va decretar una sèrie de mesures per descoratjar la inversió immobiliària "amb finalitats de lucre". Als compradors de segona vivenda, independentment que la primera ja l’haguessin venut, se’ls van imposar pagaments inicials i taxes hipotecàries més altes. Les restriccions es van basar en suposicions que van resultar falses d’una gran demanda oculta de propietats. Va arribar a exigir-se, a més de més taxes, fins al 80% del valor de la vivenda com a pagament inicial i es van crivellar els potencials compradors, comprovant la residència i ocupació.

El mercat es va desplomar. La por del Partit Comunista Xinès que l’especulació desencadenés el descontrol del preu de la vivenda i amb això la ira de la població es va contenir, però les conseqüències a llarg termini estan sent molt negatives. Els xinesos han fet gala de la seva paciència i les protestes s’han limitat a no pagar les hipoteques de les cases sense acabar i poc més, però el PCX sap molt bé que la paciència té un límit. Per això, des de setembre del 2023 es fan importants passos per reduir les restriccions.

La liquidació d’Evergrande, amb el deute més gran del món d’una immobiliària (330.000 milions de dòlars, gairebé un cinquè del PIB espanyol), i la conseqüent pèrdua per als bonistas del 99%, tampoc ajuda al Govern a guanyar-se la confiança dels mercats. Sobretot quan tant el seu enfonsament com el fracàs de les negociacions per reflotar-la són en part fruit de l’ofensiva de Xi Jinping contra la col·lusió entre el Govern i els gegants del sector privat xinès.

Les restriccions en el mercat immobiliari van generar una profunda desconfiança entre el PCX i la comunitat empresarial. La inseguretat va encoratjar una fuga de capitals brutal i la decisió de molts milionaris d’establir-se a l’estranger per protegir la fortuna. L’idil·li del partit amb els empresaris privats va morir alhora que ho feia el líder comunista que els va obrir la porta, Jiang Zemin, amb 96 anys el 2022. Al deixar la secretaria general, el novembre del 2002, Jiang va introduir als estatuts del partit la seva teoria de la triple representativitat que va permetre ingressar a les files comunistes directius i empresaris privats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La incertesa geopolítica, la guerra tecnològica desencadenada pels Estats Units contra la Xina i el feble clima macroeconòmic del país no ajuden a frenar la caiguda de la borsa. Tampoc, el dur discurs del Govern contra la manipulació dels mercats i les vendes en curt, que encoratja la fugida dels inversors estrangers, temorosos de mesures que posin en perill els seus diners.

Amb una població envellida i amb un atur juvenil creixent, els intents per impulsar el consum intern per tal que l’economia entri en una "nova normalitat" de desenvolupament sostingut no funcionen. Els xinesos, previnguts i estalviadors, han perdut la confiança en les mesures proposades pel Govern. El partit comunista haurà d’aprendre que al capital no li agraden les batzegades i que, al segle XXI, les seves decisions han de ser més consensuades i transparents.