Dues mirades
Tic, tac, Montoro
És fantàstic que al juny s'exalti la igualtat tributària. Encara ho seria més si s'obligués a pagar als defraudadors els diners que ens van escatimar
rosas38872848 madrid 13 06 2017 cristobal montoro ministro de hacien170613163014 /
El 30 d’aquest mes acaba la campanya de la Renda. ¿Ja han fet la seva declaració? ¿Els ha tocat pagar? ¿Recorden el seu tram de retenció? ¿20%? ¿34%? ¿45%? En qualsevol cas, segur que no serà el 10%. Bàsicament, perquè aquesta preciosa xifra rodona es va reservar el 2012 per a uns quants. Per als que gestionen milions com si fos xavalla, que s’omplen la boca de grans negocis, que ens tenen reservades aquelles mirades que basculen entre la indiferència, la condescendència o, directament, el menyspreu. Sí, per a ells, per a aquests Pujol, Bárcenas o Rato que també podem anomenar defraudadors o delinqüents, el llavors i ara ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va desenvolupar una preciosa amnistia fiscal. Regularització fiscal, la va denominar. Terme que devia considerar menys humiliant per als ciutadans que paguem religiosament (encara que potser sense fe) els nostres impostos.
És una bella coincidència còsmica que, aquest precís mes, el Tribunal Constitucional hagi declarat nul·la l’amnistia. Sí, és fantàstic que al juny s’exalti la igualtat i la justícia tributària. Encara ho seria més si s’obligués a pagar als defraudadors els diners que ens van escatimar. Però a falta de restitució econòmica, resulta imprescindible una restitució política i ètica. ¿A què espera Montoro, el ministre d’Hisenda que ens fa trampes, per dimitir? El 30 de juny és l’últim dia de la campanya de la Renda. Una bona data per saldar deutes.
