La mirada d’una nena
Encara que alguns s’esforcin a relacionar un color de pell o un accent amb les agressions contra les dones, la realitat és tossuda. I desoladora. N’hi ha prou de fer una recerca ràpida de notícies sobre "violació", "agressió dona" o "violència masclista" per constatar un variat catàleg de nacionalitats, classes socials i municipis. Només quan la violència és extrema o quan l’agressor s’ajusta a un determinat perfil o notorietat, les notícies adquireixen més rellevància. La violència de gènere és la desesperant realitat de cada dia. Tan quotidiana com l’obstinació d’alguns a negar el terme. Violència intrafamiliar és l’expressió preferida de la ultradreta, una manera de negar el caràcter estructural i sistèmic de la violència masclista, ignorar els fonaments culturals i, de passada, diluir la contundència de les estadístiques. Potser temen que les dones, contagiades de la seva vilesa, en un atac d’estultícia, d’androfòbia o de tacticisme, es posin a organitzar caceres d’homes o clamin per "les dones primer" o la "prioritat dona".
Un home va colpejar la seva parella en ple carrer divendres passat a Valladolid. Una nena d’11anys havia anat a fer uns encàrrecs per a la seva mare. Al sortir del supermercat, va sentir els crits desesperats de la dona. Sense pensar-s’ho, va córrer cap a la parella, es va interposar entre ells, es va abraçar a la víctima per protegir-la i va trucar a la policia amb el mòbil. El presumpte agressor encara provava de processar el que estava passant quan va ser detingut. La nena va sentir l’impuls de frenar la violència i ho va fer. L’home va cessar l’agressió davant la determinació d’una cria. Desgraciadament, ningú va poder salvar la dona que es va dessagnar aquest dimarts a Figueres. La seva exparella la va apunyalar en ple carrer. Després, l’home es va netejar la sang en una font.
Cada discurs que banalitza o qüestiona la violència de gènere, cada humiliació masclista que se celebra, és còmplice dels agressors. L’horror continuarà fins que el conjunt de la societat sàpiga mirar com va mirar aquella nena.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
