Primer assalt

La moció de censura no prosperarà, però està sent molt entretinguda. Almenys ha superat les expectatives creades, que eren bastant pobres. Podem va presentar la moció abans que el PSOE reelegís Pedro Sánchez, Ana Pastor va escollir un dimarts 13, fet que va merèixer lloances pel seu sentit de l’humor, i Rajoy havia proclamat que ell no replica mai a ningú. La sessió va començar d’hora, amb la intenció que acabés com més aviat millor. 

La va obrir Irene Montero, saludada des de Twitter i la bancada popular amb les típiques brometes masclistes per la seva relació amb Pablo Iglesias, però la portaveu de Podem, amb fermesa i solvència, els va espatllar la festa. En dues hores i sis minuts, Montero va descriure el funcionament d’un partit corrupte que ha posat de cap per avall les institucions de l’Estat. «¡El partit seriós i assenyat! –repetia Montero– ¡Quina vergonya!» –insistia mentre passava la llista de casos. Per sorpresa, l’home que no replica mai va demanar la paraula. El president del Govern i la portaveu de Podem van estrènyer les seves relacions parlamentàries amb diverses rèpliques i contrarèpliques. «¿Per què ens han portat vostès fins aquí?», es preguntava Rajoy. «Permeti’m que no m’apunti a aquest sarau», es contradeia mentre continuava replicant. 

Atac per defensa

Notícies relacionades

Les frases més destacades del discurs d'Irene Montero en el debat de la moció de censura contra Rajoy

Rajoy a Iglesias: "Com més el coneixen, menys el voten"

Al migdia li va tocar a Pablo Iglesias presentar-se com a alternativa de Govern. Iglesias va arribar en mode zen, assossegat i monòton, desgranant 11 propostes de regeneració democràtica, alternatives econòmiques i propostes territorials. I van tocar les dotze, i la una i les dues i les tres… Però en comptes d’acabar com la cançó de Sabina, la moció de censura va continuar, sense dinar, amb un altre torn de rèpliques i contrarèpliques entre Iglesias i un Rajoy irònic, a l’atac, que és com més bé es defensa: «Vostè no pot ser president dels espanyols», «Com més se’ls coneix, menys se’ls vota», «No és de fiar». I responia Iglesias: «Vostè diu que jo no soc de fiar... i m’ho diu algú amb molts amics a la presó». 

Així fins a les cinc de la tarda. Vuit hores que només són un primer assalt. Us deixo amb el resum que fa el mateix Rajoy amb una marianada de les seves: «Cuanto peor, mejor para todos y cuanto peor para todos, mejor. Mejor para mí el suyo beneficio político» (sic).