Estampides, el perill que ve

1
Es llegeix en minuts

El pitjor del nou terrorisme ‘low cost’ és que apunta indiscriminadament a tothom, homes i dones, nens i avis, turistes i natius. Qui passeja per un lloc més o menys concorregut, assisteix a un concert o a un espectacle esportiu, tafaneja per les parades d'un mercat o pren un gelat en una zona de terrasses pot estar a l'abast d'un suïcida que té com a tot armament una furgoneta i un ganivet de cuina.

No és estrany, en conseqüència, que qualsevol soroll sobtat al mig del carrer (un petard, per exemple) o la carrera d'una o diverses persones (que corren per agafar un autobús, per exemple) pugui desencadenar el pànic.

Dissabte passat, més o menys a la mateixa hora en què tres terroristes assassinaven diverses persones al centre de Londres, a Torí es produïa una estampida d'aficionats del Juventus que veien en pantalles gegants la final de la Champions. 1.527 persones van resultar ferides. La causa, un petard llançat per un jove, que va ser detingut.

HISTÈRIA A PLATJA D'ARO

L'estiu passat, el que havia de ser un divertimento, una innocent flaixmob, va degenerar a Platja d’Aro en una altra estampida, amb escenes d'histèria col·lectiva. Cinc monitores de nacionalitat alemanya van ser detingudes com a responsables del desgavell. Aquesta Setmana Santa, diversos delinqüents van provocar a la Madrugá sevillana allaus humanes que van estar a punt d'acabar en tragèdia.

Notícies relacionades

Són tres exemples d'una febre que previsiblement ens ve al damunt i de la qual hauríem de saber defensar-nos. No obstant, aquí es juga amb una cosa tan irracional, tan irreprimible, com és la por. Demanar a la gent que reaccioni amb fredor i intel·ligència quan el pànic esclata és inútil. Però el que podria no ser-ho és conscienciar la societat que als carrers molt concorreguts hi ha coses (tirar petards, fer broma amb carreres o crits) que no s'han de fer quan estem vivint sota una psicosi.

Més val que ens conscienciem d'això. Perquè l'altra via, intolerable, és que ens tanquem a casa i deixem de respirar la llibertat dels nostres carrers.