la clau

Qatar -i nosaltres- al descobert

Set països àrabs trenquen relacions amb l'emirat i posen al descobert la seva connivència amb el terrorisme

Els focus assenyalen l'Aràbia Saudita com el motor de la violència etiquetada com a gihadista que recorre el planeta

1
Es llegeix en minuts
STX04. WASHINGTON (EE.UU.), 31/05/2017.- El presidente de EE.UU. Donald J. Trump habla con el primer ministro de Vietnam Nguyen Xuan Phuc (no en la foto) hoy, miércoles 31 de mayo de 2017, durante una reunión en la Oficina Oval de la Casa Blanca en Washington (EE.UU.). EFE/Olivier Douliery / POOL

STX04. WASHINGTON (EE.UU.), 31/05/2017.- El presidente de EE.UU. Donald J. Trump habla con el primer ministro de Vietnam Nguyen Xuan Phuc (no en la foto) hoy, miércoles 31 de mayo de 2017, durante una reunión en la Oficina Oval de la Casa Blanca en Washington (EE.UU.). EFE/Olivier Douliery / POOL / SHAWN THEW (EFE)

Berger i Luckmann, dos dels grans sociòlegs del segle XX, van deixar escrit que la convivència exigeix unes mínimes dosis d'hipocresia. Els que passen molt de temps junts han d'evitar dir-se tot el que pensen encara que tot el que diguin ho pensin.

La diplomàcia dels estats moderns es basa en l'administració de la hipocresia. Els seus inventors, francesos i britànics, són els artífexs d'aquest aforisme segons el qual els estats no tenen principis, sinó només interessos. De manera que quan els diplomàtics apel·len als principis hem de preguntar-nos en nom de quins interessos.

Set països àrabs de majoria sunnita, capitanejats per aquesta dictadura emmascarada de petrodòlars que és l'Aràbia Saudita, van decidir trencar relacions aquest dilluns amb l'emirat de Qatar. Van acusar el règim de connivència amb el terrorisme. Segons els experts en política internacional, el desencadenant d'aquesta crisi serien unes declaracions de l'emir qatarià després de la visita de Trump al golf Pèrsic en què va qüestionar la dura política respecte a l'Iran, el veí i rival de majoria xiïta. I el rerefons seria la voluntat de Qatar de tenir vida pròpia, al marge dels saudites. 

Notícies relacionades

Sigui com sigui, estem davant un d'aquests exercicis que converteixen la hipocresia en cinisme. L'Aràbia Saudita ha estat en totes les salses del terrorisme etiquetat com a gihadista des de l'última dècada del segle passat: d'Al-Qaida al Daesh les empremtes sempre condueixen a Riad -i als seus satèl·lits com Doha- encara que la hipocresia occidental hagi assenyalat una vegada i una altra cap a l'Afganistan, Iraq, o el Pakistan.

L'onada de transparència que impulsa i explica la revolució digital està finalment posant al descobert aquests excessos d'hipocresia que deriven en el cinisme que fa saltar pels aires els grans principis dels grans estats. El numeret de l'Aràbia Saudita ja no cola però serveix per recordar-nos que fer negocis amb aquest tipus de règims, des de les empreses o des dels clubs de futbol, pot servir per salvar interessos a curt termini però acaba minant els nostres principis fins a deixar-nos indefensos dels nostres propis conciutadans com acaba de passar a Londres.