Res és el que sembla
Els whatsaps, estrelles de la política
Per activa o per passiva, les notícies que omplen aquests dies les portades digitals i de paper procedeixen en última instància d’un whatsap, un text pensat per a un context de comunicació al qual al segle XX li dèiem interpersonal, però que, ara, al tenir una base digital, pot convertir-se en comunicació pública, en comunicació política. Dos mons que durant segles vam considerar que eren diferents i infranquejables, ara formen part d’una única conversa amb paraules totalment descontextualitzades i amb què el filtrador, en cada cas, pot manipular el sentit del que allà va quedar escrit. És evident que les paraules de Rutte fent la pilota a Trump pels seus èxits en matèria d’increment de la despesa de defensa dels socis europeus van tenir un abans i un després i mai sabrem fins a quin punt el president les ha entretallat per servir als seus interessos en la cimera que comença aquest matí. De la mateixa manera, l’assortiment del que Koldo va entregar a l’UCO amaga segurament moltes altres converses que l’inculparien més o que deixarien entreveure altres interaccions amb els que presenta com els seus socis.
L’impacte que tenen aquests missatges en l’opinió pública no té tant a veure amb la tecnologia que utilitzen sinó amb la mentalitat de la nostra època. La revelació dels whatsaps és símptoma de transparència i d’autenticitat, dos valors en alça en les nostres societats. Els textos ens semblen autèntics, escrits fora del focus dels escenaris i per això s’interpreten com un gest de transparència tot i que sigui forçada. El whatsap se suposa que és un espai de comunicació sense ni una mica de postureig, una de les bèsties negres de la mentalitat actual. A molta gent li agrada Trump perquè no se sotmet a les regles de la diplomàcia internacional que consideren l’essència del cinisme polític. El que queda per demostrar és que un món transparent i ple d’autenticitat sigui millor. Berger i Luckman van dir en el seu moment que la convivència és impossible sense un mínim d’hipocresia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
