Illa avança enmig del soroll

1
Es llegeix en minuts
Illa avança enmig del soroll

No és fàcil competir des dels governs contra el soroll que generen Koldo, Pardo de Vera, Ábalos, Cerdán i Donald Trump en persona i les seves baralles amb el postureig de Pedro Sánchez. Però no és impossible. Ho vam veure la setmana passada en el II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani amb la taula en què van participar els principals alcaldes de l’àrea. Illa encara ho té més difícil perquè el seu principal objectiu a la Generalitat no és cap altre que recuperar, o continuar recuperant, la normalitat institucional com a base per a la generació del que anomena "prosperitat compartida". La normalitat no fabrica grans titulars, però l’acumulació, per exemple, de les fites protagonitzades per Illa aquest mes de juny exhibeix un alt grau de compliment del seu propòsit: aprovació de suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros que permet fer front a noves necessitats i projectes, acord sobre el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, constitució de la nova empresa de Rodalies en la qual la Generalitat tindrà la capacitat decisiva, presentació del projecte de gigafactoria a Móra la Nova i, anunciat per a la tercera setmana de juliol, negociació amb el Ministeri d’Hisenda del sistema de finançament singular. S’hi han d’afegir dues coses que no ha fet Illa però que qui ho ha de saber sap que no haurien passat sense Illa: llei d’amnistia i enduriment, dins dels límits raonables, de les condicions per a la fusió del BBVA i el Banc Sabadell. Segurament, molts consellers posarien moltes més coses a la llista.

Aquest ritme de compliment també ha sigut perquè els grups amb què Illa va pactar la investidura, és a dir, Esquerra i els Comuns, han anat guanyant confiança i observen que els acords es compleixen, sense posturejos i sense impostures. Mentrestant, el grup de Junts, que podria ser soci en algunes qüestions, continua subjugat a l’estat d’ànim de Puigdemont i el seu mal humor els condueix a votar contra l’ampliació de l’aeroport, les pistoles tàser o l’eliminació del 30% de l’habitatge social.