Dues mirades
La pinya tropical
S'han fet tantes barbaritats en nom de la modernitat i de l'art contemporani que no és estrany que es generi un corrent d'indignació o, per no ser tan dràstics, de conya
piafacebook ruairi-gray
L’art contemporani té això, que tothom se’n fot. S’han fet tantes barbaritats en nom de la modernitat que no és estrany que es generi un corrent d’indignació o, per no ser tan dràstics, de conya, a l’entorn de les creacions artístiques, dels happenings, dels muntatges conceptuals. Un cubell i una escombra, uns quants productes de neteja ben apilats, es converteixen en objectes de culte si tenen una literatura al darrere i si es col·loquen en un lloc estratègic, en una situació que generi la possibilitat de creure que escombra i cubell són simbòlics i no pas estrictament útils.
El gregarisme és una activitat humana que es dóna quan algú crida l’atenció sobre el que sigui, amb vehemència, fervor i contumàcia, i tot d’una es forma una rotllana al voltant d’unes ulleres deixades al terra del MOMA de San Francisco perquè siguin observades com un objet trouvé o com el ready-made que es va inventar Marcel Duchamp.
La culpa la té Duchamp, doncs. I després venen les facècies, com la broma dels estudiants escocesos que van plantar una pinya natural i tropical enmig d’un museu, a veure què passava. El que va passar (i aquí rau la novetat del cas) és que els responsables de l’exposició van agafar la pinya, la van tapar en una vitrina i la van convertir en una peça més de la mostra. La sorpresa dels bromistes va ser monumental. Ara es pensen que són artistes. I el fet a destacar és que, mira, potser sí que ho són.
