'El Padrí', una conclusió amarga

1
Es llegeix en minuts
'El Padrí', una conclusió amarga

Alguns han envellit millor que d’altres, però fa goig veure el director i alguns actors d’El Padrí celebrant el 45è aniversari de l’estrena de la mítica pel·lícula. Va ser a Nova York diumenge passat en el marc del Festival de Cine de Tribeca. Allà hi havia Francis Ford Coppola, el director, juntament amb Al Pacino, Robert De Niro, Diane Keaton, Robert Duvall, Talia Shire James Caan.

El millor d’aquesta reunió tan excelsa és que no es va limitar a un pur exercici de nostàlgia. Hi va haver anècdotes sucoses, revelacions per a cinèfils i, sobretot, una conclusió amarga de Coppola que fa posar els cabells de punta: «Avui, El Padrí no s’hauria pogut fer». La pel·lícula va costar 6,5 milions de dòlars de l’època (12 milions El Padrí. Part II), una quantitat que avui, segons el director, cap estudi arriscaria.

Les grans inversions d’ara són en sèries (una obra per capítols és més rendible), o superproduccions en què el més car són els efectes especials. Queda poc espai per a aquell aire meravellosament artesanal que té la trilogia dels Corleone. 

El cap del cavall

El maquillatge de Marlon Brando; l’ús d’un cap de cavall autèntic sense que l’actor John Marley fos avisat, de manera que la seva cara de por fos més real al descobrir-lo entre els seus llençols; la selecció d’alguns extres entre membres de famílies autèntiques dels baixos fons. Tot aquest univers de detalls pertany a un món que ja no existeix en el cine.

Notícies relacionades

El Padrí, segons es va explicar diumenge a la reunió de Nova York, va ser una espècie de miracle. Els estudis van pressionar per canviar el repartiment (¡no volien Brando, i Pacino els semblava baixet!), i van pensar seriosament a substituir el director a mig rodatge. Malgrat tot, Coppola va imposar el seu criteri.

Va aconseguir amb això una obra cabdal de l’art contemporani i que a partir de llavors tinguéssim una nova percepció, no només del cine i de la Màfia, sinó també de la violència, la cobdícia, la ira, l’obediència cega i la traïció. Si El Padrí no s’hagués rodat, avui coneixeríem pitjor l’ànima humana.